Bon any!!

dimarts , 1/01/2013

-

FELIÇ  2103!!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

-

 

Tió Solidari amb el Banc dels Aliments

divendres, 28/12/2012

-

El 24 a la nit anàvem en cotxe cap a casa amb la radio posada quan vam sentir que parlàvem d’aquest esdeveniment centrat en la recollida d’aliments per nadons i llet de continuació… Al sentir “llet de continuació” vaig pensar que per una vegada  no hauria de fer entrada…

La sorpresa va ser majúscula quan ahir a través del Facebook Sant Feliu Lactància Materna m’envia la informació complerta. Llegeixo la nota de premsa de Catalunya Radio on diu: “aquest any es tornen a demanar productes especialment per a nadons, com ara llet de continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i sense) i potets de fruita i verdura”

Llet de continuació I?? De què parlen? Llet artificial n’hi ha de tres tipus:

Llet 1 o d’inici (dels 0 als 6 mesos)

Llet 2 o de continuació ( dels 6 mesos al any)

Llet 3 ( a partir de l’any)

Per tant la llet “tipus 1 de continuació” no existeix. I una de dues o qui va escriure la nota de premsa no sap de què parla o ens volen tergiversar la demanda perquè quedi bé.

Ja he parlat en més d’una ocasió d’aquest tema (Recollida de la Fundació Rosa Oriol/Recollida d’Antena 3 “1semilla1vida”)  i he  repetit que no és la manera d’aconseguir millorar la nutrició d’aquestes criatures ni la manera de conscienciar a la població sobre les necessitats de les mares i els nens en risc d’exclusió.

Fa mesos que podem llegir a la premsa articles que ens parlen de que les mares arrel de la crisi han tornat a la lactància i l’allarguen tan com poden. Notícies  tot sovint mal enfocades o on sembla que aquesta tornada a la lactància sigui un retrocés tercermundista: “Pobres mares que han d’alletar perquè no poden comprar llet”

Durant molt anys hem estirat més el braç que la màniga i conegudes institucions internacionals regalaven llet artificials a les mares en situació d’exclusió social en el seus packs d’ajuda. I s’ha anat tibant de beta fins que evidentment al final tot petat. Tot i la recuperació dels índexs de lactància materna al nostre país l’alletament encara és una practica minoritària, mal vista i desaconsellada (molts pediatres et diuen als tres mesos que jas has complert i que ja no val la pena seguir amb la lactància)…. La lactància artificial tot i en detriment sigui per la crisis o perquè les mares no es deixen enganyar encara és la font d’alimentació de moltes criatures d’aquest país amb tot el que això suposa. Totes aquestes noticies i recol·lectes tenen  aparentment una bona intenció però estan mal enfocades: regalar llet artificial no és la solució.

Deixem-nos d’històries  la lactància materna  és un tema de salut pública i encara que a molts els dolgui és la manera més senzilla i econòmica d’estalviar  a nivell nutricional i a nivell sanitari i no ho dic jo ho diuen les xifres:

  • Els nens alletats tenen un 50% menys probabilitat d’emmalaltir durant el seu primer any de vida.
  • Tenen un risc 10 vegades menor de requerir hospitalització durant el seu primer any de vida.
  • Tenen menys incidència d’infeccions gastrointestinals.
  • Tenen un risc 5 vegades inferior de contraure paràsits intestinals.
  • Tenen la meitat de la incidència d’otitis mitjana en relació als nens alimentats amb llet artificial.
  • Tenen 5 vegades menys risc d’infeccions del sistema urinari durant els 6 primers mesos.
  • Si mamen  un any o més, tenen menys  risc de ser diabètic tipus 1.
  • Si mamen tenen 4 vegades menys risc de contraure infeccions que causen meningitis.
  • Si mamen exclusivament durant els primers 6 mesos, tenen un risc 50% menor de desenvolupar limfoma i leucèmia abans dels 15 anys.
  • (…)

Demanar aquests productes no fa més que empitjorà la situació d’aquestes criatures i la dependència de la llet artificial com a font de nutrició durant  un any. Si les criatures a qui va dirigida aquesta campanya tenen un risc alt de malnutrició perquè no s’aborda el problema d’arrel?  Els calen potets que  no acceptem donar als nostres fills perquè la seva composició no és òptima? O cereals de farmàcia que cal barrejar amb llet artificial i que a més són brutalment cars?

Per què si tenim la solució bona, bonica i gratuïta a l’abast del mà ens neguem a  no voler veure-la?

Per què no es fomenten els cursos prenatals i pots natals a les mares on puguin trobar la informació  i l’ajuda que els cal per mantenir una lactància prolongada?

Per què no es compren/regalen tirallets per les mares que tornen a treballar?

Potser ens cal recordar que  tornar enrere no és un retrocés és un encert i que la solidaritat comença per ser racional!

Fum, fum, fum

diumenge, 23/12/2012

-

-No sabeu com costa trobar imatges de pessebre!

 

Ja fa setmanes que la Ruth era a Santa Llúcia quan em va enviar una foto. Ella deia que estàva moguda i que la podia fer millor però em va semblar que no calia, era perfecta! Així que avui la faig servir per dessitjar-vos un bon Nadal! També per dir-vos que m’agafo vacances fins que les nenes tornin a l’escola que així tinc més temps per escriure i planificar entrades.

A, B o C ( respostes)

divendres, 21/12/2012

´-

Aquí teniu les respostes a les preguntes de dimecres,  gràcies a les que heu participat. Ja direu si un altre dia voleu més preguntes.

 

1. Els lactants alletats de forma exclusiva durant sis mesos tenen:

a. Menys episodis de diarrea

b. Menys episodis d’infecció respiratòria de les vies baixes

c. Totes les anteriors  (i n’hi ha més de beneficis, en aquest pdf en teniu una bona part)

d. Cap de les anteriors

2. Comparada amb la fórmula, la llet humana conté nivells més alts de:

a. Ferro

b. Lipasa (la llet artificial no té lipasa)

c. Vitamina A

d. Vitamina D

e. Cap de les anteriors

3. L’hormona considerada responsable de la síntesi de llet és:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina (En aquesta entrada podeu repassar com es sintetitza i s’extreta la llet)

4. L’hormona considerada responsable de l’ejecció de la llet és la següent:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina

 5. Quin és el component de la llet humana que s’uneix al ferro per inhibir el creixement bacterià:

a. Lactoferrina (us dec una entrada sobre el ferro de la llet i la lactoferrina)

b. Macròfags

c. Oligosacàrids

d. IgA secretora

6. Una dona amb els mugrons invertits hauria de:

a. Utilizar escuts formadors de dia i de nit durant la gestació

b.  No fer res perquè els canvis naturals al pit durant l’embaràs i la lactància després del part poden solucionar  l’inversió dels mugrons (el problema el poden tenir les dones amb mugrons invertits veritables)

c. Utilitzar mugroneres després de parir

d. Fer la maniobra de Hoffman quatre vegades al dia durant la gestació

7. El critèri més important per avaluar la transferència de llet durant una presa és:

a. Deglució audible (cal aprendre a veure i escoltar per poder entendre si la succió és o no efectiva)

b. Alineació apropiada

c. Utilitzar accessori adequats (coixins)

d. Tota l’arèola dins la boca de la criatura

8. Una mare amb un nadó de tres dies de vida presenta dolor als mugrons. El problema va començar amb la primera presa i ha persistit. Segurament la raó es:

a. La succió del nadó és massa forta (era una mica pregunta trampa, no ho nego, però la succió massa forta pot ser causada per un tel de la llengua curt)

b. Mama massa temps

c. La manca de preparació dels mugrons durant l’embaràs

d. Té el tel de la llengua llarg

9. Els signes de la ingesta adequada de llet materna en les primeres  4-6 setmanes inclouen tot excepte:

a. Un mínim de 3-4 deposicions en 24 hores

b. Un mínim de 6 bolquers mullats amb orina en 24 hores

c. Guany de pes del nadó adequat

d.  El nadó dorm tota la nit (les criatures dormen poc no hi ha res a fer és el que toca per molt que el Dr. Malson no pensi igual)

10. La congestió severa dels pits  (ingurgitació) és causada per:

a. L’alt nivell d’oxitocina en sang després de parir

b. L’alt nivell de prolactina en sang després de parir

c. Preses poc freqüents (recordeu que la llet puja amb o sense succió)

d. La depressió postpart de la mare

11. Una mare que alleta un nadó de 3 mesos té una part del pit de color vermell.  Té símptomes de grip i una temperatura de 39 ° C. El seu maneig inclou tot el següent EXCEPTE:

a. Que el metge li pauti antibiòtics de 10  a 14 dies

b. Que descansi i es fiqui al llit

c. Que deixi d’alletar del pit afectat durant 48 hores (el gran mal de les mares lactants, patir-lo no vol dir deixar la lactància)

d. Aplicació de calor i fred

12. L’introducció  d’aliments complementàris per als lactants s’ha de començar als:

a. Quan la criatura estigui preparada (aquí teniu un resum sobre el tema però no us perdeu els llibres de Carlos González)

b. 4 mesos

c. 6 mesos

d. 5 mesos

13. La causa més comuna del poc augment de pes entre els lactants alimentats amb llet materna durant les primers quatre setmanes després del naixement és:

a. Trastorns metabòlics

b. Preses poc freqüents o ineficaces (hi ha més causes però aquest és un dels motius)

c. Baix contingut de greix de la llet materna

d. Problemes materns: mala nutrició, pit petit

14. La icterícia en un nounat a terme alletat millora quan:

a. S’alleta freqüentment un mínim 8 o més vegades en 24 hores (recodeu que la llum del sol directe o indirecte res de res)

b. Es suplementa amb llet artificial

c. Es possar la criatura al sol (darrera la finestra)

d.  A i C

16. La lactància materna està contraindicada en quina de les següents condicions:

a. Infant amb galactosèmia (aquesta és la GRAN contraindicació de la lactància per les criatures)

b. Mare amb hepatitis B

c. Mare amb mugrons invertits

d. Mare amb mastitis

 

Gràcies a totes per participar! Bon cap de setmana!

 

A, B o C

dimecres, 19/12/2012

Hola noietes i noiets,  fa un test sobre la lactància (fàcil!)? A veure si en sabeu tant com penseu de lactància. Podeu fer les vostres apostes als comentaris i divendres fem la correció. Us sembla?

-

1. Els lactants alletats de forma exclusiva durant sis mesos tenen:

a. Menys episodis de diarrea

b. Menys episodis d’infecció respiratòria de les vies baixes

c. Totes les anteriors

d. Cap de les anteriors

2. Comparada amb la fórmula, la llet humana conté nivells més alts de:

a. Ferro

b. Lipasa

c. Vitamina A

d. Vitamina D

e. Cap de les anteriors

3. L’hormona considerada responsable de la síntesi de llet és:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina

4. L’hormona considerada responsable de l’ejecció de la llet és la següent:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina

 5. Quin és el component de la llet humana que s’uneix al ferro per inhibir el creixement bacterià:

a. Lactoferrina

b. Macròfags

c. Oligosacàrids

d. IgA secretora

6. Una dona amb els mugrons invertits hauria de:

a. Utilizar escuts formadors de dia i de nit durant la gestació

b.  No fer res perquè els canvis naturals al pit durant l’embaràs i la lactància després del part poden solucionar  l’inversió dels mugrons

c. Utilitzar mugroneres després de parir

d. Fer la maniobra de Hoffman quatre vegades al dia durant la gestació

7. El critèri més important per avaluar la transferència de llet durant una presa és:

a. Deglució audible

b. Alineació apropiada

c. Utilitzar accessori adequats (coixins)

d. Tota l’arèola dins la boca de la criatura

8. Una mare amb un nadó de tres dies de vida presenta dolor als mugrons. El problema va començar amb la primera presa i ha persistit. Segurament la raó es:

a. La succió del nadó és massa forta

b. Mama massa temps

c. La manca de preparació dels mugrons durant l’embaràs

d. Té el tel de la llengua llarg

9. Els signes de la ingesta adequada de llet materna en les primeres  4-6 setmanes inclouen tot excepte:

a. Un mínim de 3-4 deposicions en 24 hores

b. Un mínim de 6 bolquers mullats amb orina en 24 hores

c. Guany de pes del nadó adequat

d.  El nadó dorm tota la nit

10. La congestió severa dels pits  (ingurgitació) és causada per:

a. L’alt nivell d’oxitocina en sang després de parir

b. L’alt nivell de prolactina en sang després de parir

c. Preses poc freqüents

d. La depressió postpart de la mare

11. Una mare que alleta un nadó de 3 mesos té una part del pit de color vermell.  Té símptomes de grip i una temperatura de 39 ° C. El seu maneig inclou tot el següent EXCEPTE:

a. Que el metge li pauti antibiòtics de 10  a 14 dies

b. Que descansi i es fiqui al llit

c. Que deixi d’alletar del pit afectat durant 48 hores

d. Aplicació de calor i fred

12. L’introducció  d’aliments complementàris per als lactants s’ha de començar als:

a. Quan la criatura estigui preparada

b. 4 mesos

c. 6 mesos

d. 5 mesos

13. La causa més comuna del poc augment de pes entre els lactants alimentats amb llet materna durant les primers quatre setmanes després del naixement és:

a. Trastorns metabòlics

b. Preses poc freqüents o ineficaces

c. Baix contingut de greix de la llet materna

d. Problemes materns: mala nutrició, pit petit

14. La icterícia en un nounat a terme alletat millora quan:

a. S’alleta freqüentment (un mínim 8 o més vegades en 24 hores)

b. Es suplementa amb llet artificial

c. Es possar la criatura al sol (darrera la finestra)

d.  A i C

16. La lactància materna està contraindicada en quina de les següents condicions:

a. Infant amb galactosèmia

b. Mare amb hepatitis B

c. Mare amb mugrons invertits

d. Mare amb mastitis

 

 

Apa, molta sort!!!

 

Barrejada, no sacsejada

dilluns, 17/12/2012

- 

La setmana passada va córrer com la pólvora aquesta imatge pel Facebook i jo des de el desconeixament concret del tema m’he començat a plantejar preguntes.

-

En primer lloc al text que segueix a la imatge s’afirma que no es pot sacsejar la llet materna, les imatges venen d’aquests articles de  Linda J. Smith que és IBCLC. A l’article diu:

“Les mares que sacsegen la seva llet extreta (bullida o congelada) desnaturalitzen les molècules, les proteïnes, deixant només les peces – els aminoàcids. La lactoferrina, els lisozims i els altres components protectors que té la llet materna actuen quan es troben en la seva estructura molecular original.

Alguns components romanen intactes, fins i tot durant la congelació, agitació o escalfament. No només protegeixen l’intestí de molts tipus d’infeccions, sinó també prevenen la inflamació de la mucosa intestinal. Fins i tot trencades les proteïnes, els aminoàcids separats segueixen sent positius i són digerits pel nadó com a nutrients (…)”

I quina importància té això? Vull dir que, realment és tan vital, cal agafar-s’ho al peu de la lletra i no sacsejar MAI la llet?

Serà que estic espessa (espessa) però no li veig la punta. Em sorprèn que donem tanta difusió a una cosa tan intranscendent com aquesta. A més la llet perilla només ” a fora”? Una mare lactant pot córrer o saltar?  O les proteïnes de la seva llet es fragmentaran?

En primer lloc no he sabut trobar cap article científic, ni als llibres ni a Internet, que parli del tema en concret i verifiqui que cal vigilar a l’hora de preparar la llet.

En segon, la llet és un producte viu, ho sabem i és viva dins el nostre cos i en el moment que ens la traiem i la deixem en un envàs comença a perdre propietats no en tinguem cap dubte.  Perquè és cert que la llet materna des de que surt del nostre cos es degrada, perd propietats a mesura que la manipulen, si la congelem, si la bullim, si l’escalfem al microones o fins i tot si la deixem al marbre de la pica…. Però i què?

Normalment la llet extreta que prenen les nostres criatures es totalment simbòlica i anecdòtica per tant nutricionalment no és rellevant. La  gran quantitat de llet que prenen la reben en directe des de l’envàs original.

Perquè de fet encara que escaldeu la llet a 70 graus i destruïu totes les cèl·lules vives de la llet materna, la llet no és dolenta ni cal llençar-la. Sempre serà millor que la llet artificial i continuarà tenint la majoria de nutrients essencials i necessàris per la criatura.

Aquesta polèmica em recorda els avisos i la discusions per si és millor fer servir vidre o plàstic per emmagatzemar i congelar la llet, però  de nou fer-ho en un lloc en un altre és indiferent. Tot és cert: hi ha components que s’adhereixen al vidre i hi ha components que s’adhereixen al plàstic, així que tant és.

Però si tot i així voleu tenir el màxim de cura amb la llet feu com James Bond: barrejada, no sacsejada. Escalfeu la llet en un recipient amb aigua calenta per aconseguir que el greix que s’adhereix a les parets es deixi anar, barregeu amb compte amb una cullera per aconseguir homogeneïtzar de nou la llet i voilà ja la podeu servir!

Es crien igual

divendres, 14/12/2012

-

Dimarts va aparèixer un estudi que de nou ens recorda els beneficis de la lactància materna per sobre la llet artificial.

-

L’article en qüestió és aquest. In-vitro (que vol dir en una proveta i a petita escala) s’ha vist que la llet artificial mata les cèl·lules mentre que la llet materna no ho fa. El paral·lelisme més simple que es pot fer és amb els prematurs i l’enconterocolits necrotitzant. Aquesta patologia típica dels prematurs malmet el seu intestí, la incidència és alta i causa elevada morbiditat i mortalitat. Una de les maneres d’evitar-la és donar als prematurs llet materna. Així de simple.

No m’agrada parlar dels beneficis de la lactància o dels perjudicis de la llet artificial. Potser perquè jo mateixa vaig ser alimentada amb llet artificial, potser perquè moltes de les meves amigues no han donant teta i no els vull fer mal. No sé com explicar-ho. Parteixo de la base que ja saben que és el normal, parteixo de la base que ja saben que és el millor i venir a fer discursos moralitzants o apolítics senzillament no m’agrada.

Durant la setmanes de vacances que vaig tenir a l’agost vam parlar molt de la lactància a casa. He descobert coses que no sabia de la lactància dels meus pares i m’he plantejat molts temes.

La meva mare no va ser alletada. Va néixer amb el braç per davant i el seu naixement va ser força traumàtic. D’aquell part en va sortir una nena que no s’agafava al pit i que pràcticament no mamava. Així que la van alimentar amb llet artificial i això tampoc va ser senzill. Al no succionar bé, no s’agafava a cap tetina, totes eren massa dures. Així que els meus avis van recórrer a tots els amics que tenien a Manresa i que tenien fills més grans i que prenien llet artificial buscant una tetina suficientment tova perquè la meva mare la pogués agafar. Ho van intentar amb un munt fins que van trobar la del meu pare que era tan tova i tant mastegada (es porten sis mesos) que la van poder alimentar.

El meu pare creu recordar que no va mamar. La meva àvia paterna va patir una tromboflebitis a la cama, que la tenia postrada en un llit i medicada fins les dents amb antibiòtics que, els metges pensaven, feien des-aconsellable la lactància materna.

Jo tampoc vaig ser alletada, la meva mare recorda que ni s’ho va plantejar, que quan li van portar les pastilles per tallar la llet se les va prendre sense dubtar en cap moment del què feia.

I parlàvem de tot això quan la meva mare va exclamar: “Veus no hem pres pit i no estem pas malament de salut!”

Aquesta és l’argumentació principal de molta gent que s’ha criat amb llet artificial o que ha criat amb biberó: Però si es crien igual, el meu fill no ha tingut mai ni un constipat!

M’agradaria pensar que m’he criat sana i que viuré molts anys però la veritat és que dins meu sona una alarma interior cada vegada que notícies com les de les cèl·lules surten a la llum….

Suposo que temps al temps, però agafar més o menys refredats vol dir poca cosa, em temo que les sorpreses desagradables arribaran amb el temps i amb els anys.

Perquè és impossible que ens criem igual.

*Per cert, m’agradaria saber què preferiu: segueixo en la mateixa línia o voleu que sigui més radical?

La llet no s’evapora

dimecres, 12/12/2012

 

“Em vaig quedar sense llet”aquesta afirmació és una de les que més havia sentit abans de ser mare i assessora i en aquells moments m’ho creia, no tenia cap raó per no acceptar que la llet podia desaparèixer sense més.

-

Amb els anys i amb la formació t’adones que aquesta frase és un mite més, de la mateixa manera que hi ha qui diu que no pots prendre el sol perquè la llet es fa malbé si alletes, o que no pots sortir sense tapar-te a l’hivern que la llet es talla, o que la llet es posa agre si t’espantes….. No, res d’això no passa, tot plegat forma part dels mites i les mentides que envolten la lactància materna.

Penseu que en situacions on la mare té quelcom, per exemple una gastroenteritis, el cos abans d’eliminar o disminuir la producció de llet disminueix la resta de pèrdues d’aigua:  orina, suor… Però no llet!

A aquestes alçades (d’aquí a res 500 entrades) he repetit per activa i passiva que el nostre cos de mare és una màquina perfecte i que fabrica una substancia única, específica i adaptada, que permet fer créixer a un nadó, sense que li calgui res més (bé potser vitamina D) durant els primes sis mesos de la seva vida. A més, el nostre cos desconeix que els humans hem inventat quelcom anomenat llet artificial, una substància homogènia derivada de la llet de vaca i enriquida amb olis vegetals i que el més viu que té és el cartró on se n’indica la composició. El nostre cos sap que no pot fallar, sap que ha de fabricar llet sí o sí perquè la supervivència de les nostres cries immadures depèn en exclusiva de la nostra llet.

És cert que hi ha situacions en les que es produeix una hipogalàctia, una falta de llet, però si fins al moment la lactància ha funcionat, la llet no té perquè desaparèixer.  Fins i tot les mares desnodrides segueixen fabricant llet de qualitat pels seus fills, per tant nosaltres que ja hem començat la lactància, que tot ha funcionat bé, no ens en podem quedar sense!

El mite de les tetes que s’assequen  ve de lluny.  És un mite que hem mamat de les nostres mares que ens deien que ens van començar a donar el pit però cap als tres mesos es van quedar sense llet. I és clar si a elles els va passar, perquè no a nosaltres?

En primer lloc elles acostumaven a donar el pit amb horaris el que ja és tot un despropòsit que condiciona la producció i l’obtenció de llet. En segon desconeixien totalment l’existència de les crisis de lactància: curiosament  totes van perdre la llet als tres mesos!

La llet tampoc no desapareix per cap ensurt o per cap disgust.  Potser momentàniament  per la situació  i per un mecanisme d’autoprotecció del nostre cos la llet triga una mica més en pujar, s’altera el reflex d’ejecció de la llet, però en cap cas la quantitat de llet.

Ara, sí que hi ha una sèrie de raons totalment terrenals que fan desaparèixer la producció de llet. Aquestes raons cal explicar-les per si mai, descartades per sempre les causes no reals, noteu una baixada de producció de llet espectacular. Les raons per quedar-se sense llet són poques:

-Prendre medicació específica per eliminar la producció de llet: per exemple dostinex.

-Prendre certs medicaments: antiestamínics, que tenen l’efecte secundari de disminuir temporalment la producció, una vegada els deixes tot torna a la normalitat.

-Gestació en curs: que fa baixar la producció de llet en picat.

Si no us trobeu dins aquests supòsits és pràcticament impossible que us quedeu sense llet. No us negaré que tot sovint ho pot semblar quan les criatures estan més neguitoses, o van de teta en teta plorant i queixant-se però segur que l’explicació no és que us heu quedat sense llet, la llet no s’evapora no s’amaga, no desapareix.. . a menys que la posseu en cassó al foc és clar!

Llet del pit

dilluns, 10/12/2012

 

Fa moltes entrades vaig parlar dels homes, de la lactància i l’opció que alletèssin.  Ahir voltant per aquets mons d’Internet vaig trobar el bloc de Trevor McDonald i la seva lactància.

-

Cada vegada les famílies i les normes socials i culturals que establíem per definir la família són més obertes i plurals.  Les antigues definicions de família passaran a l’historia, els generes de qui els conforma no seran més que una anècdota. Família és amor, sense més. I fins ara “lactància” era igual a dona, però potser també caldrà modificar conceptes.

Trevor va néixer en el cos equivocat i quan va poder es va convertir en la persona que volia.  Aquest canadenc  llicenciat en ciències politiques es va plantejar, juntament amb la seva parella, ser pare.  Una opció era l’adopció però van veure que era un camí complicat i van optar per tenir un fill biològic. Trevor s’havia sotmès uns anys enrere a una mastectomia per eliminar els seus pits i seguia un tractament hormonal amb testosterona, però els seus òrgans reproductors estaven intactes, per tant podia, deixant el tractament hormonal, quedar-se en estat.

Però Trevor ha anat més enllà i ha alletat al seu fill. És cert que la seva capacitat de producció de llet estava minvada amb total seguretat degut a l’operació de canvi de gènere però tot i així el teixit de la glàndula va respondre a la seva gestació fabricant llet per a la seva criatura.Així, després d’uns quants intents, ho va aconseguir i va parir el seu nen. Aquí teniu el relat de la doula que va acompanyar el seu part. De fet, que un home transsexual doni a llum ja no ens sorprèn, si ho recordeu ja fa uns anys que Thomas Beatie va quedar-se en estat i també va parir el seus fills, causant estupor, sorpresa  i debat, molt debat!

Així que, amb l’ajuda d’un relactador casolà, Trevor ha alletat al seu petit amb llet materna donada (no em voldria equivocar amb les mesures però sembla que han rebut més de 400 litres de llet ) i sense prendre un sol suplement de llet artificial!

Llegir el bloc del Tevor m’ha recordat sentiments i experiències properes quan vam viure l’accident de la Maria aquest estiu, ja que una de les incerteses més grans era poder saber quan temps aguantaríem tots amb el procés de donació de llet. Primer ens vam plantejar uns dies i després una setmana i finalment van ser uns mesos… Tevor descriu aquesta mateixa sensació quan s’adona que ho han aconseguit durant 18 mesos. Ara han deixat la llet donada, segueix amb la lactància però fa servir llet de vaca.

Però aquí no acaba la cosa. Trevor ha aconseguit modificar les normes de la Lliga de la Llet a Canadà!  De fet tant les normes de la Lliga de la Llet com les de la Federació Catalana i Espanyola parlen que per ser assessora cal ser mare lactant. Trevor no entenia perquè ell no podia ser líder de la Lliga de la Llet  i perquè la seva condició de transsexual era un impediment. Com bé expressa Trevor, la lactància va més enllà d’una condició de sexe o gènere, quan compartim al grup experiències pors, dubtes, satisfaccions ho fem des de les mateixes experiències comuns envers la lactància,  la societat i la família.

Histories com les del Trevor ens fan obrir horitzons, veure que tots els conceptes que teníem establerts com a definitius i inamovibles no tenen perquè ser-ho. Com en aquest cas “lactància materna” es transforma en lactància paterna i en especial ens hauria de fer adonar que tots els models són bons i ho són perquè fan feliç a qui els porta a terme i això hauria de ser el principal objectiu de qualsevol assessora o grup de suport.

Us animo des d’aquí a llegir el seu bloc,  penseu que amb el traductor de Google s’entén tot força bé. Realment ha estat apassionat llegir-lo  i obrir nous horitzons mentals! Gràcies Tevor i família!!

Oxitocina

dijous, 6/12/2012

-

La Susana és una bona amiga assessora, em viscut mals moments i moments únics. Em va enviar aquest relat que avui publico. Dones, el nostre cos és un tresor!

-

“Fa poc em va trucar una amiga per dir-me que tenia el pit ingurgitat, dur i li degotava la llet… Imagino que pensareu que es tractava d’una clàssica ingurgitació mamària que es resoldria fàcilment posant el bebè al pit i potser extraient una mica de llet…. Sí però no, la veritat és que aquest situació que he viscut m’ ha fet fascinar-me davant les meravelles del cos humà i  de l’oxitocina! Que podem generar simplement amb el contacte amb els nostres nadons, encara que tinguin més de 6 mesos.

Erykah va a complir dos anys al desembre, és una nena dolça, tendra a la qual li encanta regalar i demostrar amor a tots els que ella considera del seu gust. Va néixer un 1 de gener, una data molt concreta que possiblement  va influir en que el seu naixement fos medicalitzat en excés. Néixer per Nadal té els seus riscos, és el millor regal que li poden  fer a uns pares però no deixa treva a la nova família. La seva lactància no es va iniciar per aquestes raons amb bon peu i com peix que es mossega la cua va passar a ser un nadó de biberó.

Dormia i menjava i era i és preciosa així que tot era correcte fins que la mare va haver de incorporar-se a la vida laboral. Com a criatura cada vegada més activa, va decidir que la nit és un moment perfecte per batallar i explorar el món i el matí el moment del dia en què millor es dorm. Com sempre, els nens nostres mestres, ensenyen el camí als pares.

Tractem de respectar els ritmes dels nens, però ja és un tema més que parlat i repetit, la societat no permet a uns pares treballadors que segueixin el ritme dels seus fills. Erykah tenia cada vegada horaris més durs per als seus pares desesperats … plors… que produïen cansament extrem, litres de cafè. Potser, gairebé tots els pares, sabem que hi ha condicions en què “no es pot ser persona” i quan acumules falta de descans durant mesos ho intentes tot.

Hi va haver uns dies en què Erykah necessitava tant a la seva mare que no podia estar d’una altra manera que no fos pell amb pell amb ella tot i tenir 18 mesos! Durant una setmana aproximadament, van estar juntes a casa: al sofà, al llit, a la motxilla … Recordo que em va enviar una foto de les dues enganxades, fusionades…. I  va passar el que havia de passar: “TINC LLET!” Després de tants mesos els seus pits es van tornar a omplir!

Imagino que voldreu saber què va passar després, si hi va haver relactació o no. Doncs, no. No n’hi va haver,però pagaria per veure la mirada de la nena quan la mare li va oferir el pit després del xoc inicial. I per descomptat confirmo que el que van guanyar les dues aquests dies en confiança i complicitat amb aquesta pujada de llet, va compensar en part aquests horaris d’adolescent que s’entesta a mantenir. I és que per un fill una mare fa de tot, fins i tot  produir llet.

 I com a reflexió  ens queda, per si mai hem dubtat,  l’efectivitat del pell amb pell com calmant, relaxant i inductor de la secreció d’oxitocina.”

-

*Si voleu saber més del funcionament i funcions de l’oxitocina us recomano el llibre de Kerstin Uvnäs: Oxitocina, la hormona de la cama el amor y la sanación.