Més enllà del Liang Xan Po
L'any 1978 jo tenia tretze anys. Aquell estiu la meua àvia materna vivia amb ma tia Rosita, a pocs metres de l'apartament dels meus pares al port de Borriana. La meua àvia era ja gran i els alifacs la corroïen i li impedien viure a la seua casa espaiosa i buida de viuda solitària. Ma mare i la seua germana Rosita s'alternaven per acollir l'àvia, de molt bon grat. Dissabte a la vesprada, sota la maledicció de la ...
