Deixar-se anar. Triar colors. I entre kebabs i skaters, pintar. Omplir de color una persiana de la Rambla del Raval és una experiència preciosa. La companyia d’un amic de la infància, el solet d’hivern a la cara, nens que s’aturen a mirar, l’adrenalina de la improvisació, les converses de la gent passant… Tot va fer molt especial la jornada artística. Al matí vam pintar la porta de la immobiliaria ‘Casc Antic’ inspirant-nos en el llibre ‘Maletes perdudes’ de Jordi Puntí. L’obra narra la història de Cristof, Christophe, Christopher i Cristòfol. Quatre germans fills del mateix pare que no se coneixen entre ells. Viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona.
A la tarda vam pintar una persiana de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC). El tema de la pintada va ser el ‘Llibre dels Fets’, que narra de forma autobiogràfica la vida de Jaume I. Sentir els cants de la mesquita de la vora mentres pintàvem aquell dibuix ho vaig trobar un pèl surrealista. Suposo que les hores que portava respirant pintura acrílica van augmentar aquesta sensació de surrealisme.
Després, veient des de la distància les pintades, ens il·lusionava descobrir persones que s’aturaven a mirar-les.
Aquesta aventura al centre de Barcelona ha estat gràcies al projecte ’50 obres d’Art al Raval’ que han impulsat ‘Tot Raval‘ i ‘Edicions 62‘, amb motiu del seu 50 aniversari. La iniciativa consisteix en la pintada de 50 persianes dels començos del barri, inspirades en obres emblemàtiques en llengua catalana.
Conforme havíem quedat amb l’associació ‘Tot Raval’, vam deixar el material al ‘Be Hostel’. Estic acostumada a entrar a hostals però no a Barcelona. I allò ho vaig trobar exòtic. Dins d’aquell hostel em sentia més a Londres o a Berlín, que a Barcelona. Per molt, però, que l’ambient motxillero em traslladès a altres ciutats, els flyers dels mostradors i els anuncis a les parets em recordaven que no havia sortit de Barcelona.
La informació de ’50 obres d’Art al Raval’ va arribar a l’Ara TV. Ho vaig trobar visualment ideal per enregistrar. Les eleccions, l’actualitat, nous reptes… no ens han deixat cap forat al calendari de l’equip audiovisual de l’Ara, format per Marta Masdeu i jo. Però com dibuixar m’encanta i el projecte em va semblar molt bonic vaig apuntar-me amb Javi Ayza, amic i company de projectes creatius. I així, sense rumiar-m’ho gaire, he acabat passant aquest festiu del 6 de desembre pintant dues persianes al Raval.
Sempre he estat molt curiosa i observadora. Per això, el món de la comunicació em va atraure tant a l'hora d'orientar el meu futur. Ara, estic vivint una experiència engrescadora a l'àrea audiovisual de l'ARA. Una de les meues màximes és "de les experiències positives gaudeix, i de les negatives aprén".