RETORNA LA FATIGA INFORMATIVA

Ens hem llevat quan el concert de Cap d’Any finia. Tot el país estava gaudint de la ganduleria més excelsa. Bé, tothom no; cal enaltir el treball dels servidors públics: els uniformats que ens demanen la prova d’alcohol; els metges i infermeres; els bombers, les brigades de neteja. Una immensa minoria que vetlla perquè res d’anormal passi. Estem cansats de tants dies de no fer res de profit. Ja és hora de posar-hi ordre. No s’hi val a continuar amb la dinàmica de les festes: menjar i beure. Sisplau: tornem a la dieta saludable, encongim la despesa, amaguem la Visa fumejant entre el fullam del llibre que obrirem el 31 de gener. Sabeu que passa: que venim de molt lluny i estem cansats de treballar i d’escoltar; de discutir i dialogar contra la paret.

Hem dormit com uns lirons. Ens convenia per recuperar-nos d’un període que el Dr. Estivill qualifica de “síndrome de fatiga informativa”. Sí, exactament, els recents: setembres, octubres, novembres i desembres, han repercutit negativament en la quantitat i la qualitat del son. En plural, perquè tanmateix hem viscut un, dos o tres-cents novembres en un de sol. De sol i de dol. Uf!, quina dolça fatiga. Òndia!, quina formosa batalla político-econòmica; europea i nostrada. D’ací bé el descans obligat del primer dia de l’any 2013. Ens ho mereixíem, ja que venim d’un temps i d’un país on l’amplificació de les veus obturaven timpans. Eixordats com estàvem, el primer coixí i els primerencs dolços somnis, han calmat cossos i ànimes. L’esperit resta tranquil a l’esguard de sintonitzar altra volta les veus conegudes, la paraula reconeguda, les figures estimades, les estructures odiades...

Tornen els genets de l’apocalipsi que ens diran com n’ha de ser de dur el gener. Les veus que tronaven per les ones també han descansat. Però no creieu que estan gaire lluny, no: es troben a l’aguait per discutir, parlotejar, esbufegar. Malbaratament d’energia humana per redreçar l’opinió pública, direccionant-la envers la càpsula, la sigla, l’emblema partidista. Tertulians que tergiversen amb impunitat, que cansen i estones fastiguegen. Que intenten tòrcer allò que la majoria vol posar en solfa musical de quotidiana normalitat.

Després del cotilló, el registre màgic dels somnis. Recuperats, hem sojornat el primer de gener sense obrir les finestres del pis ni del futur. Amb llapis i paper, la mà ha guiat la irregular escriptura refent números, anotant cites per quan tot el cicle nadalenc s’acabi, allà pels volts de les 9 del vespre del diumenge 6 de gener, festa dels Reis Mags. Sí, en efecte, el partit Barça-Espanyol, és el darrer gaudi abans del tro sorollós de les ones, les imatges i les galerades. Puntual, tornarà la síndrome de la fatiga informativa, que no és res més que l’autocomplaença per sentir-nos identificats (o no), amb els missatges. Nòmina replena de tertulians, igual a participació. Opinió igual a democràcia. Naturalment, d’això es tracta. Faltaria més. Amb llibertat i respecte per les plurals opinions.

El dia 1 de gener ens adormirem cansats i emprenyats. Un dia és un dia. Després de l’esbarjo al pati, cal entrar a l’aula per anar omplint la tesis d’història del doctorat col•lectiu de l’any 2014.


Pere Font i Grasa
Periodista