Feliç 2013, malgrat tot

Fa 200 anys els catalans celebraven l'any nou ocupats per Napoleó Bonaparte, famolencs i en guerra. La Catalunya lliure estava exiliada a Balears i Louis Gabriel Suchet demanava reforços militars desesperadament per seguir mantenint les terres altes de l'Ebre que donen al mediterrani sota la corona francesa. Els patriotes interceptaven butlletins oficials i convocava al poble a matar gabachos. Com va escriure un català des de Palma de Mallorca, "Estem en el cinquè anys de les nostres penes".

Aquesta era la Catalunya de 1813 la que posava una vela a les Corts de Cadis i una altra al Rei Alejandro I de Rússia, per donar derrota al francès i que començava calendari amb apetit i enterrant morts.

50 anuaris després, els diputats catalans exigien a Madrid, una reforma aranzelària per a la regió i en les taules en la nit del 31 de Desembre es prenia vi i blat sarraí. El capital General de Catalunya, era un virrey d'Isabel II i les dotze campanadas van ser tranquil·les i pobres.

En 1913 Europa fa olor de guerra, Catalunya a autonomia. Els catalans tenen l'ànima partida entre Cambó i Lerroux, però aquest any la recent tradició de menjar-se dotze raïms amb el doblegar de campana, és una acció més sana, segons la inspecció del govern, l'estat del vinyer català, és excel·lent apunten.

1953, s'estrenava amb algunes prediccions de futurología, Vicente Aleixandre, havia comentat mesos abans que quan arribi la democràcia a Espanya, s'enfrontessin al parla catalána amb la castellana i s'intentés eradicar a la segona de Catalunya. Però el que se li oblido citar és que l'idioma que es propago amb els cantessis de gesta, subvencionats per Alfonso X i convertida en espanyol, sempre troba una dictadura de dretes per suprimir del xerrar la llengua romanç que prospero amb la corona d'Aragó. En aquest any encara es menjava postguerra i la llet en pols USA estava per arribar, els polvorons eren de l'autarquia i Franco felicitava el 53 amb jou i fletxes.

25 desembres posteriors, Catalunya pelava els raïms finals de l'any i es prenia un cava amb una Generalitat recuperada de l'exili i Johan Cruyff jugava la seva última temporada en el FC. Barcelona copejant a la pilota. S'era Feliç democràticament.

Se'ns està esgotant el 2012, amb la cosina de risc inquieta, amb l'INEM quedant-se petit per a tant inquilí i amb Pedro Morenés que cada vegada que se li pregunta per Catalunya treu a la Bripac i a la Legió. Però a pesar de vegades de la política, existeix l'amor i l'esperança, us desitjo a tots els lectors de Catalunya Press un FELIÇ 2013 i que aquest ple de coses boniques i bones.

I que vostès ho llegeixin aquí.


Eduardo Andradas
Investigador Històric.