Que el 2013 no sigui de "traca i mocador"

Mentre molts celebràrem "la nit de cap d'any", altres no van poder-ho fer perquè formen part d'aquestes fredes xifres d'aturats, i fins i tot, a part d'aturats, han estat desnonats de les seves cases i no ténen ni què sopar, és un bon moment per fer balanç de l'ocorregut en aquest crític, desconcertant, cruel, incomprensible, devastador, insolidari, políticament boig, de ruptura total de valors, de pors absolutes, de ruptura d'esquemes, d'enfrontaments incipients i molts adjectius més que ens ha portat però no se'n porta aquest 2012. És com un mal somni del que ens agradaria despertar, perquè tot tornés a ser igual que fa només dos o tres anys. Però res tornarà a a ser el mateix, ni tan sols les persones.

La por ens ha deixat paralitzats: por a perdre el treball, por a perdre l'habitatge, por a opinar, por –els periodistes- a denunciar el que passa en el nostre entorn polític, per si de cas. Per si de cas, què?. Per si de cas al governant de torn no li agrada el que s'explica i tanca l'aixeta de les subvencions, la publicitat o altres ajudes, o tot plegat. Hi ha massa mitjans del "règim" i poca llibertat d'expressió. Abunda l'especímen de polític xulesc, desafiador, insensat, indocumentat, irresponsable i antidemocràtic. Una espècie mancada de sensatesa, de diàleg permanent, de respecte a les institucions, de sensibilitat social, de serenitat. I mancada també de polítics de talla intel·lectual que, políticament parlant, ens aportin tranquil·litat, confiança, il·lusió, fe en els governants i credibilitat.

No ha estat un bon any, evidentment, per a la immensa majoria de persones que viuen del seu salari, cada dia més minvat. És l'any en el qual la soferta classe mitjana és a punt de desaparèixer i els rics són cada dia més rics, com ja va escriure Juan XXIII en la seva memorable encíclica. Les distàncies són més grans, i la "lluita de classes" s'ha transformat en el tercer món -i fins i tot en el primer- en guerres tribals. A Europa/ Espanya, per exemple, en la reivindicació independentista. Són les noves estratègies del capitalisme salvatge que canvia les formes, però no el fons. Els enfrontaments estan calculats, res és casual, tot està planificat.

Al 2013 li demano treball, habitatge, solidaritat i salut -per a tots- i particularment als polítics; sentit comú, sensatesa, que solucionin els problemes dels ciutadans i que evitin els enfrontaments. També més diàleg, menys prepotència i respecte a la discrepància.

Cal seguir barallant-nos per la utopia de voler deixar un món millor als nostres fills i néts. Que aquest any no sigui de "traca i mocador", com tant els agrada a uns pocs emparentats entre si i enriquits a costa de tots.

Acabo amb una frase de Winston Churchill,  que era un polític de dretes, com tothom sap: "Valor és el que es necessita per aixecar-se i parlar; però també és el que es requereix per asseure's i escoltar."