Si escoltem als polítics catalans, per a la Catalunya independent es imprescindible ser membre de la UE. Els espanyols, que comparteixen aquest sentiment de absoluta necessitat de pertanyer a la UE, ens amenacen en deixar-nos hi fora pels segles dels segles. I, en general, a gairebé tothom li sembla que pertanyer a la UE es un bé absolut, quelcom sense el que no es pot viure. Es realista aquesta percepcio?
Cal veure la pertanyença a la UE com una moneda de dues cares, la economica i la politica. En el seu moment, a Espanya li va interesssar la UE sobretot com estabilitzador politic, com unica solucio de semblar, ja que no de ser, un pais democratic. El resultat final dista molt de ser un exit, perque l'Espanya d'avui continua sent un estat amb una constitucio militaritzada, soroll de sabres cada dos per tres, grups politics inequivocament nazi feixistes (i no seria exageracio comptar-hi entre ells el partit del govern per majoria absolutisima, el PP, un partit fundat, no ho oblidem per ministres de governs de Franco), les cunetes de les carreteres encara plenes de tombes que es sacrilegi voler obrir, i, en general, els privilegis dels franquistes encara sacralitzats. De veritat ser a la UE ens fa mes democratics? Ho trobo dubtós.
El vessant economic sembla mes clar. Sense fronteres no hi ha arantzels, es pot exportar a millor preu, es facilita la entrada de turisme sense complicacions burocratiques, etc Pero no perdem de vista que la desaparicio del passaport com a requisit per viatjar no te res a veure amb la UE sino amb l'Acord de Shenguen, que es una altra cosa. Per a que els nostres productes viatgin no cal ser membre de la UE, n0hi ha prou amb un equip bilateral de comerç, com elq ue te Turquia (que envaeix Europa de ttoa mena de productes agricoles i industrials), o Marroc. i tenim l'exempel xines, que ven a Europa el que vol sense ser membre de res i amb un govern dictatorial i tirànic. Sembla que ni cal ser membre de la UE ni ser democratic per vendre lliurement a la UE. Y les empreses internacionals que son radicades a una Catalunya independent, moltes d'elles alemanyes, ja s'espabilarien per fer circular el que fabriquin. Per una altra part, la pretesa lliure circulacio de productes tambe te una cara mes lletja, i es la obligacio de que el capital circuli sense dificultats i que les lleis es tinguin que homogeneitzar. De veritat volem la mateixa llei laboral que Polonia? La crisi bancaria ha demostrat els limits de la homogeneitzacio i de la llibertat de circulacio de capital, quan el capital sobrant d'Alemanya ha creat una gegantina bombolla de credt (no nomes inmobiliari) a Espanya. Tinguem tambe en compte que per a Espanya la pertanyença a la UE ha estat una font de recursos, els fons de cohesio (la meitat del AVE s'ha pagat amb aixo), pero Catalunya seria un contribuent net, que no veuria un ral (mai l0ha vist, de fet). Volemd eixar de mantenri espanyols per passar a mantenir polacs, txecs, o moldaus?
No pretenc que ser membre de la UE sigui necessariament dolent, pero tampoc es un be absolut al que calgui sacrificar-ho tot. Es nomes una eina a fer servir mesuradament i en allo que convingui. Res mes, res d'entregues incondicionals. Ser membre de la UE no es un be absolut.
I per tot plegat, no es tindria que posar la pertanyença a la UE com a requsit per a la independencia de Catalunya. Cap dels nous estats del Est ho ha fet, aquests han conquerit la seva llibertat i despres han fet el que els ha convingut.
Plantegem-nos les seguents preguntes quan sorti el tema de la pertanyença a la UE:
- Sera membre Espanya de la UE dins de, diguem cinc anys, ara que ?
- Sera Espanya al euro dins de dos anys?
Les respostes a aquestes preguntes no son gens clares , el que fa que plantejar els mateixes questions per Catalunya sigui senzillament forasenyat. Es com preguntar si el Barça guanayra la EuroLeague els tres anys propers i posar-ho com a condicio absoluta per existir. Amb o sense EuroLeague, el Barça continuara existint. Amb o sense UE, Catalunya continuara existint. en canvi, a Espanya, els dies de Catalunya son comptats, i a mes a mes, la miseria es l'unic horitzo previsible.
Independitzem-nos primer, i despres, i nomes si conve i en la mesura que convingui, pactem la colaboracio mes adequada amb la UE o amb qui sigui.
Opina
Configuració |