Bilbainada “seriosa”

 L’actualitat política al País Basc queda diluïda, enfosquida sens dubte pels esdeveniments a Catalunya i per l’angoixa de la crisi. Darrerament, Urkullu ha reprès, sens dubte per mantenir fidel l’electorat més radical davant la competència, el camí sobiranista, amb la proclamació “recorreré el camí per fer d’Euskadi una nació d’Europa”. Sense terminis, perquè el recordatori no treu les declaracions anteriors, en el sentit de donar la màxima prioritat a la solució dels problemes econòmics i socials.

Vet aquí, però –qui ho havia de dir, fa pocs anys- que arriba una notícia positiva d’àmbit internacional, qualificada pel seu protagonista com una “bilbainada seriosa”.

Les “bilbainades” son les mostres de fatxenderia dels ciutadans de la capital biscaïna (i dels voltants) elevades a caricatura i reconegudes pels mateixos protagonistes, a la manera que els de Lepe promouen els seus acudits i, de vegades, també transformades en acudits típics sobre els tòpics. El “bilbodiru”, la moneda local de la qual en parlàvem la setmana passada, es podria considerar un bon exemple.

Aquesta “bilbainada seriosa” ha estat l’elecció de Iñaki Azkuna, primer regidor del municipi, com a millor alcalde del món durant l’any passat, per la Fundació City Majors. Només els hi faltava això.

De Azkuna destaca el sentit de l’humor, i també, en la seva ja llarga i intensa biografia (farà els 70 anys al febrer) les hores dramàtiques on, com a conseller de Sanitat del govern Ardanza, va anar donant les informacions tècniques sobre l’estat terminal del regidor Miguel Ángel Blanco, fins a confirmar-ne la mort per assassinat d’ETA.

Hem dit que la biografia és llarga i intensa. Com a professional i científic de la medicina, va rebre el doctorat “cum laude” per la Universitat de Salamanca en radiologia cardíaca. Després d’una estada a l’hospital Broussais de la Universitat de París va treballar i, finalment va dirigir, l’hospital de referència de Biscaia, el de Cruces, a Baracaldo, abans d’emprendre el recorregut polític al govern autonòmic, successivament com a director d’hospitals, director general del servei de salut (Osakidetza), secretari general de l’executiu i conseller de Salut durant deu anys (1991-99).

Des d’aquell mateix any, i fins avui, ha estat l’alcalde de Bilbao. Reelegit tres vegades, la darrera en els comicis del 2011, i per primera vegada amb majoria absoluta.

Azkuna ha estat sempre, no sense crítiques per part dels sectors més sobiranistes del PNB, el que es coneix a la resta de l’Estat per moderat, a més de contrastada capacitat per al diàleg i el pacte, que li han permés governar la ciutat sense grans problemes amb l’oposició.

La fundació que l’ha distingit li reconeix el mèrit de la transformació de la capital econòmica basca, de hipotecada per les grans indústries contaminants a pol de qualitat de vida i atracció turística, no només pel Guggenheim.

Aquest polític, fins ara fora dels grans focus dels principals mitjans estatals i internacionals, tot i haver estat reconegut amb la Gran Creu de l’Orde Civil de la Sanitat espanyola i la Legió d’Honor francesa, potser mai no ho confessarà, però sens dubte ha rebut com un alleujament, i en part consol, aquest guardó. Perquè viu moments difícils que porta amb la dignitat habitual: el setembre de l’any passat va perdre la dona. I des de fa temps lluita contra un càncer, que mai no ha amagat, i que ara ha tornat a esmentar amb una resignació més pròpia d’un estoic que de la caricatura del típic bilbaí.

Aquest premi a un alcalde de l’Estat espanyol potser és especialment destacable per la mala imatge actual d’Espanya a Europa i al món. Com a mostra, dels 100 reconeguts en la llista de City Majors, només apareix, i al lloc 98, un altre, i és de Catalunya, Pere Navarro, que no hi tornarà a aparèixer, perquè va deixar l’alcaldia de Terrassa un cop escollit secretari general del PSC.

Robert Pastor
Periodista