Persiana avall

Un bon plaer terrenal és entrar en una bona llibreria i deixar-s’hi perdre una llarga estona. Parlo d’aquells establiments on els exemplars estan ben ordenats, s’hi troben volums de totes les temàtiques, i sobretot, els venedors saben del què parlen i no et miren amb cara estranya si demanes per una obra que no és un best seller d’última hora.

A Barcelona, cada vegada és més difícil experimentar aquesta sensació, ja que amb el pas dels anys, han anat desapareixent la major part d’establiments emblemàtics. Ara, llegeixo que tanca els seves portes la mítica Catalònia de Ronda Sant Pere. Tot i que la crisi segur que hi té a veure, també és cert que en aquest àmbit, com en molts d’altres, els taurons grans s’han menjat els petits.

Amb ella acaben 82 anys d’història de Barcelona, de Catalunya, i en definitiva, de la cultura. Que un comerç abaixi la persiana no és un drama, és cert, però atenció als navegants. Si la societat i també l’administració, no comencen a prendre mesures, aquests trets particulars del nostre paisatge humà, econòmic i cultural acabaran per desaparèixer. Barcelona en els darrers anys ha perdut força d’aquesta riquesa, i de moment, sembla que ningú s’hagi preocupat. Madrid, en aquest sentit, ho ha sabut fer millor, i passejant pel seu centre és més fàcil trobar pastisseries, botigues de roba, casas de comidas...etc.

Si renunciem a aquest patrimoni comercial al centre de Barcelona, llavors què ens quedarà? Cadenes de roba amb música a tot drap, gelateries per turistes i com a molt, alguna florista de la Rambla.


David Abelló
Periodista