PROPÓSIT D'ESMENA

Com tothom, en començar l'any un cerca una raó per trobar-li a l'any nou una meta a aconseguir, un propòsit, un objectiu que, normalment, no es complirà però entreté molt.

Les possibilitats clàssiques a considerar solen ser: aprendre anglès, deixar de fumar, fer exercici físic apuntant-se a una sala de tortura d'aquestes que li diuen gimnàs o acabar d'una puñetera vegada una novel·la que porta diversos anys en els calaixos.

Renuncio a la primera opció doncs ja està demostrada la meva incapacitat per dominar la llengua que, com deia el vell poema, parla un nen britànic sense el menor esforç; deixar el tabac vindria bé als meus castigats pulmons però, gràcies a la insistència governativa, s'ha convertit en l'últim acte de rebel·lia que es pot dur a terme; cada vegada que em veig al carrer, passant fred, donant calades nervioses al cigarret, em sento formant part d'una multitudinària protesta per la ingerència dels governants en els meus assumptes. A hores d'ara, l'únic exercici recomanable, segons el meu metge, és caminar i no massa de pressa. I la novel·la, maleïda novel·la, necessita un assossec del que manco pendent com estic de si puja o baixa la prima de risc.

Buscant en el més profund de la meva ànima, la qual cosa realment m'agradaria dur a terme en 2013 seria deixar d'amargar la vida als meus semblants exercint aquesta professió d'ocell de mal averany en què ens hem convertit els periodistes. Conec sexadores de pollastres molt més feliços.

Andrés Madrid