Una prova de saliva podria diagnosticar la malaltia de Parkinson

"Hem demostrat anteriorment en autòpsies de pacients amb Parkinson que les proteïnes anormals relacionades amb la malaltia es troben consistentment en les glàndules salivals submandibulares, sota la mandíbula inferior, i est és el primer estudi que demostra el valor de provar una porció de la glàndula de la saliva per diagnosticar a una persona que viu amb la malaltia de Parkinson. Fer un diagnòstic en els pacients que viuen és un gran pas avanci en el nostre esforç per comprendre millor i tractar als pacients", va dir l'autor de l'estudi, Charles Adler, de la Clínica Maig d'Arizona i membre de l'Acadèmia Americana de Neurologia.

En la investigació van participar 15 persones amb una mitjana d'edat de 68 anys que tenien la malaltia de Parkinson des d'una mitjana de 12 anys, van respondre a la medicació de Parkinson i que no han conegut els trastorns de les glàndules salivals. Es van prendre biòpsies de dues glàndules salivals diferents: la de sota la mandíbula inferior i les glàndules salivals menors en el llavi inferior i els teixits biopsiados van ser tenyits i revisada l'evidència de la proteïna anormal del Parkinson.

En quatre de les biòpsies inicials de la mandíbula inferior, mentre que els investigadors encara estaven perfeccionant la tècnica, no es disposava de suficient teixit per realitzar les proves. La proteïna de Parkinson anormal va ser detectada en el 82 per cent (nou d'11) dels pacients amb teixit suficient per estudiar.

"Encara que encara l'anàlisi és baixa, la taxa de resultats positius en les biòpsies de les glàndules del llavi inferior sembla ser molt menor que per a la glàndula de la mandíbula inferior", va dir Adler. Al seu judici, aquesta troballa pot ser "de gran utilitat" quan es necessita prova del teixit de la malaltia de Parkinson, especialment en el moment en què es considera la necessitat de realitzar procediments invasius com la cirurgia d'estimulació cerebral profunda o la teràpia gènica.