Els partits catalans rellançaran la llei de transparència amb una ponència conjunta

Fonts parlamentàries de tots els partits han explicat a Europa Press que estan disposats a recuperar els treballs sobre aquesta norma, que havia d'elevar-se al ple al desembre però que va quedar en l'aire en dissoldre's la Càmera pels comicis.

Les mateixes fonts s'han mostrat favorables a "posar al dia" el redactat que ja tenien elaborat, i que equivalia a una tercera part de la norma, i han confiat que una vegada reoberta la ponència conjunyeix els treballs no es dilatin massa.

Una vegada estrenat el curs parlamentari amb el primer ple de l'any el 23 de gener, han de començar a crear-se les comissions parlamentàries i a tramitar les primeres iniciatives legislatives, per la qual cosa la ponència conjunta podria tirar a caminar a mitjan febrer.

De fet, impulsar una llei de Transparència catalana és un dels punts de l'acord d'estabilitat rubricat per CiU i ERC per a aquesta legislatura, dins del bloc encaminat a crear una "administració i una democràcia de més qualitat".

D'altra banda, ICV-EUiA ja ha registrat la seva pròpia proposta de llei de transparència i accés a la informació, encara que el líder del grup, Joan Herrera, va afirmar aquest divendres que els ecosocialistes estan disposats a sumar-se a la ponència conjunta si es fa "en terminis raonables".

"No volem afrontar el procés des de la ingenuïtat. Si s'obre una ponència conjunta amb terminis raonables, nosaltres estarem", va explicar Herrera, que va advertir que si l'aprovació de la norma es retarda elevaran al ple la seva pròpia proposta.

També el PP preveges, segons fonts del partit, registrar en breu la seva pròpia proposta de llei de transparència, una iniciativa que ja van impulsar en l'anterior legislatura però que no va arribar a debatre's en el ple.

Per la seva banda, el PSC porta al seu programa electoral l'elaboració d'una llei d'accés a la informació i de la transparència, en la qual defensa que es facin públiques les declaracions de béns dels càrrecs electes i alts càrrecs de l'Administració en prendre possessió i en finalitzar el seu treball.

RENDIR COMPTES

La norma en la qual treballava el Parlament en l'anterior legislatura, cimentada sobre una proposta d'un lletrat de la Càmera, preveia forçar a les empreses i fundacions que rebin diners públics a rendir comptes sobre el seu ús davant l'Administració.

L'article 3 d'aquesta proposta, a la qual va tenir accés Europa Press, establia que "les persones i entitats privades hauran de donar trasllat a l'administració de la informació relativa a les activitats directament relacionades amb l'exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics".

Llavors encara quedava per detallar què informació ha de facilitar-se i en quins casos, així com quines excepcions contempla la llei, encara que l'articulat sostenia que "el principi de transparència ha de considerar-se com el principi que preval i qualsevol limitació haurà de fonamentar-se en un límit o excepció expressament establert per norma amb rang de llei".

Des que es van cancel·lar els treballs de la ponència conjunta, el Govern ha impulsat una Llei de Transparència a nivell Estatal, la qual cosa porta a diverses de les fonts consultades a vaticinar algun conflicte competencial, sobretot en l'àmbit relacionat amb la transparència dels ajuntaments.

ORGANISME DE CONTROL

Un aspecte conflictiu de la norma és qui s'encarregarà de vetllar pel compliment de "els deures i obligacions" que comporti la llei, ja que la ponència es debat sobre si crear un nou organisme amb aquesta finalitat o adjudicar a aquesta responsabilitat a algun organisme ja existent: la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges o l'Oficina Antifraude de Catalunya (OAC).

Així i tot, en la seva pròpia proposta de llei de transparència ICV-EUiA promou que sigui l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades --rebatejada com a Autoritat Catalana d'Accés a la Informació i Protecció de Dades-- qui vetlli pel compliment de la normativa.