A finals d'any, Artur Mas va presentar el nou executiu. El PSC va fer tres valoracions separades,
una del seu portaveu del partit (aprofitant el discurs institucional del president),
la del primer secretari i president del grup parlamentari (que no està gens malament), i
la ja acostumada relliscada dialèctica del portaveu del grup parlamentari (sic!).
La meva valoració coincideix bastant (cosa estranya) amb la de Navarro. Aparentment, Mas, teòricament condicionat per l'acord amb ERC, ha fet un govern on han entrat perfils més sobiranistes i suposadament més progressistes. L'entrada de Neus Munté, com a consellera de Benestar i Família, m'agrada personalment i confio en ella, però temo que haurà de prendre decisions molt allunyades dels seus posicionaments polítics. Els pressupostos manen, i el govern no deixa de ser de tarannà conservador. Així que, malgrat que em sàpiga greu per ella, haurà de menjar-se bastants marrons i segurament s'enfrontarà a alguna retallada en partides que afecten, precisament, la gent que més està patint. Espero que no sigui recordada com la consellera que va retallar el PIRMI.
Però, en general, el tarannà progressista dels nous fitxatges no deixa de ser una cortina de fum per al que a mi em sembla més important: els consellers de les retallades es queden: Boi Ruiz, a Sanitat, o Rigau, a Ensenyament, o faltaria més, Mas-Colell, a Economia. Per a molt que Lucena (portaveu del PSC) li encanti aquest conseller, a molts d’altres, no. És el conseller de les retallades, el que va decidir que l'impost de successions era eliminable, o el que s'ha negat a fer retallades en l'administració VIP. Encara que, ara, condicionat per l'acord d'ERC, apliqui algunes de les mesures per evitar retallades que li vénen demanant des de l'oposició, no deixa de ser l'equip que ha degradat l'estat del benestar a Catalunya. Només per les aparences, cap dels tres hauria d'haver repetit.
D'altra banda hi ha Felip Puig, que passa d'Interior a Empresa. Suposo que no tractarà els sindicats i les patronals com als manifestants del 15M de la plaça de Catalunya ... com a mínim ja no està al capdavant dels Mossos. Tot i així, acceptant que ser conseller d'Interior és molt complicat, gairebé tots els que passen per aquesta cartera acaben cremats (algú se’n recorda de Saura?), La seva gestió ha estat prou polèmica i plena de moltes taques i dubtes per la qual cosa hagués estat millor que no hagués repetit. En aquest sentit, Mas fa l'ullet a l'ala dura del seu partit.
Mas realment sap que cal acontentar el sector negocis del seu electorat, que té certa alarma per l'acord amb ERC, i per això manté els consellers de les retallades. D’altra banda, deixant Puig al govern també envia un missatge de cert continuisme, en la línia de mantenir l'ordre als carrers, que tranquil•litza part de l'electorat convergent. Per tot plegat, l'entrada dels consellers "més progressistes" queda bastant encotillada.
A més a més, el Govern es llança directament a una aposta sobiranista gairebé sense fissures, tot i que el seu electorat no hi està tan clarament escorat. En aquest aspecte, el president Mas, arrisca massa... li convindria tenir una discreta carta al costat i haver mantingut el darrer conseller roquista. I és que l'ambigüitat de CiU, i especialment la tebior d'Unió, sempre li ha servit a CiU per poder mantenir l'equilibri que necessita per ser creïble al seu electorat.
Només els desitjo que no ho facin tan malament com en l'anterior legislatura ... que aconsegueixin renegociar amb l'Estat que la retallada de despesa pública sigui la més baixa possible i que les pinzellades socialdemòcrates que ERC ha aconseguit ficar en política fiscal, serveixin realment.
