L'ús de les TIC no para de créixer i d'estendre's, sobretot als països rics, amb el risc d'accentuar localment la bretxa digital i social i la diferència entre generacions. Des de l'agricultura de precisió i la gestió del bosc al monitoratge global del medi ambient planetari o de la biodiversitat, a la democràcia participativa
(TIC al servei del desenvolupament sostenible) passant pel comerç, la telemedicina, la informació, la gestió de múltiples bases de dades, la borsa, la robòtica i els usos militars, sense oblidar l'ajuda als discapacitats (per exemple, cecs que usen sintetitzadors vocals avançats), les TIC tendeixen a ocupar un lloc creixent en la vida humana i el funcionament de les societats.5
Alguns temen també una pèrdua de llibertat individual (efecte «Gran Germà», intrusisme creixent de la publicitat no desitjada...). Els prospectivistas pensen que les TIC haurien de tenir un lloc creixent i podrien ser l'origen d'un nou paradigma de civilització.
