Aquest producte d'inversió immobiliària que té com a condició legal que
el seu 80 per cent estigui dedicat a immobles destinats al lloguer, estaria sotmès a
un ZERO PER CENT sobre els beneficis que s'obtinguin, o sigui, que les rendes no se sotmeten al
"molest" exercici comptable de pagar els impostos, ja que aquests beneficis es poden traslladar als anomenats dividends repartits per la societat que gestiona.
És a dir,que aquest zero, és tan atractiu que presumiblement farà que les Socimis es converteixin, per la via ràpida, en les noves "sicavs immobiliàries" que, com tots els pobres ja ens hem après de memòria, tributen a l'1 % i no estan obligades a repartir el dividend entre els accionistes, que comparat amb el 30% que cotitzen les societats anònimes o les societats limitades és un autèntic gaudiment per als seus mentors, per no dir-li d'una altra manera més escatológica.
Però al fet que esperen els de sempre per crear aquestes desitjades "socimis"? Doncs, molt senzill, al fet que l'el Senyor Montoro convenci als seus companys de Govern, i els alegri la vista a les "family office" amb una nova legislació que els permeti anar tranquils per la legalitat, mentre la Cruz Roja demana ajuda a mitjà Europa per poder donar un plat de menjar calent als nens catalans. Es veu, que constituir-les sobre la base dels actuals 15 milions d'euros els sembla excessiu als possibles candidats, i que baixant a cinc els milions exigits o reduint al mínim els immobles per constituir-les, els deixaria contents i disposats a "ficar la pasta" en el nou invent.
Segons sembla, no només el propietari de Zara seria el gran beneficiat com asseguren els seus detractors, perquè amb SOCIMIS o sense elles, Amancio Ortega Gaona s'ha embolicat la manta al cap i està comprant quants immobles emblemàtics de Madrid i Barcelona se li han posat a tir de rendibilitat, sinó, sobretot, els grans inversors estrangers, que ens asseguren amb "gojosa ingenuïtat" els que entenen d'aquestes coses terrenals els que estan "de debò" disposats a aprofitar-se que en aquest país els nostres polítics siguin tan generosos amb les grans fortunes, mentre a la gent els posen les urgències mèdiques a quaranta quilòmetres dels seus domicilis.
