Què està passant al PSC?

Què està passant al PSC?. Aquesta és la pregunta que es fan militants, simpatitzants, analistes polítics i ciutadans, en un moment molt delicat per a Catalunya. El desconcert, la manca de confiança, l'absència d'un discurs creible,, el poc o nul lideratge i la pèssima política de comunicació, han fet del socialisme català un partit que camina --a ritme frenètic-- cap a la residualitat.

Quan un no sap qui és, quina cosa ambiciona, a qui representa, on vol anar i, sobretot, no defensa amb ungles i dents les conviccions democràtiques dels ciutadans als que deu el seu vot, succeeix, com deia en el seu moment un diputat de Coalició Galega, amb lògica aclaparadora: "pasou o que tinya que passar". Definició curta, però d'interpretació amb "retranca" llarga i per a tots els gustos.

El que ja és habitual en el socialisme català és que un dia surti el primer secretari i digui una cosa. A l'endemà, el portaveu de l'Executiva, o el parlamentari, afirmi el contrari, i entre ambdues compareixences, apuntin el cap els que diuen ser del "sector catalanista" i escenifiquin, davant la premsa, tot el contrari del que han dit els seus dos companys. Però aquí no s'acaba la cosa, perquè, si eren pocs els escollits, encara quedaven els d'Avancem (manejats a l'ombra, diuen, per un astut exdirigent amb càrrec a Madrid) que, davant de l'opinió pública, tornen a donar-li una altra volta de rosca a "l'ai al cor" sociata, descol·locant definitivament a afiliats i simpatitzants, que no saben ja a qui creure.

Afegim a tot això, el rebot llunàtic, que ja no oculten, d'aquells joves dirigents que, en el seu moment, va promocionar el propi aparell, com Laia Bonet, Rocío Martínez-Sampere, i el "gurú" de la comunicació i perdedor cum laude de totes les eleccions en les que ha funcionat com a cap de campanya o assessor, Jaume Collboni que, ara, amb la inesperada presència del diputat Maurici Lucena, intenten marcar perfil propi. Però, clar, com que la tolerància i la discrepància no entren en l'ideari "pràctic" del partit que dirigeix l'ex alcalde Navarro, reben unes hòsties del carall, amb la no gens democràtica intenció de retornar-los a la crua realitat amb allò de recordin qui mana i sobretot qui els han posat aquí,,que diu la "primera de les lleis fonamentals de l'aparell",  al que deuen eterna submissió!

Per això, la pregunta que es fan --i ens fem molts i moltes-- és:  Qui mana "de debò" en el PSC?. Qui dona suport a Pere Navarro, congressos apart? Qui mou ara els fils sociatas? Qui marca la política municipal, després de la mort pública de Bustos? I el que és més urgent, cal saber qui exerceix de secretari de Desorganització d'aquest "hotel dels embolics dels germans Marx"?.

Bé, a aquesta última pregunta els puc respondre jo mateixa, ja que el seu nom és Dani, i el seu cognom, Fernández, malgrat que Navarro digui el contrari. Un personatge que no va posar a l'executiva per no sortir a les fotos, però que mostra amb natural desimboltura, tot el seu poder polític en el Parlament de Catalunya, perseguit per una secretària indiscreta –la de Fernández- que el segueix a tot arreu per despatxar amb ell, i davant de tots, els temes del dia a dia partidari. Una evidència que al carrer de Nicaragua, els que allí hi treballen, ja assumeixen sense rubor, perquè saben que a l'interessat posa al paire el que diguin els jutges o les escoltes policials, ja que, "segons expliquen", no perdrà la seva condició d'aforat.

Dani l'Entremaliat, que passa del Congrés al Parlament sense immutar-se, per no perdre ni un sol dia del seu sou oficial, segueix sent el capo d'aquest carallada socialista, amb comandament en plaça i bastó amb pinganillo, perquè influir,"presumptament", en un concurs públic és "una minúcia" sense importància, que la gent comprèn perfectament i si de cas --com ha passat amb el cas Pallarols--, no quedarà en res.

Amb semblant panorama, i algunes coses més que em deixo a la bossa per explicar-les en una ocasió millor, em torno a fer la mateixa pregunta que, en ple fervor independentista, es fan milers de votants: Què està passant al PSC?

Carmen P. Flores
Periodista