Si cal alabar un tret de l'anterior Govern va ser la seva capacitat per definir el marc del debat polític a Catalunya. El terreny de joc del debat públic prefixa el fet de guanyar. CiU ha estat capaç d'imposar la seva agenda política i el seu relat sobre l'actualitat amb la inestimable ajuda d'alguns mitjans públics i privats.

Doncs bé, amb la nova legislatura i la fugida endavant del President amb la recerca de nous socis de Govern, ja tenim un nou marc de la fàbrica convergent. Aquest cop, d'alt voltatge: la llibertat. La independència és la llibertat. I qui no vol ser lliure? La manifestació de l'onze de setembre marca el pas, de nou. La marxa per la llibertat defineix no només l'objectiu del Govern, l'Estat propi, també el seu 'frame'.

Com sempre, el marc és trampós. La llibertat mereix més respecte. Passa per poder escollir els destins individuals i col·lectius des de la plenitud i la dignitat. També per com volem organitzar institucionalment la societat catalana. Però òbviament sense prefixar quina serà la seva resposta, un dels descarats errors d'un Govern que vol fer del dret a decidir la seva raó de ser.

Val a dir que ens situa en un terreny pantanós. Ens retrotrau als processos d'alliberament nacional. Processos de descolonització que se semblen com un ou a una castanya al cas català. Si els independentistes volen la llibertat, als que creiem que aquesta és una resposta simple a una realitat complexa ens converteix en partidaris de l'opressió? Homes que volen ser lliures i els que volen oprimir. Entre les relacions Catalunya/Espanya però també entre els catalans. Entrar en aquesta retòrica és fal·laç i te un riscos enormes.

Però les mentides que funcionen en política són les basades en mitges veritats. Com aquesta. La llibertat com a marc funciona perquè tots, en intensitats diferents, sentim com hem anat perdent llibertat en aquests anys. El debat sobre la sobirania s'escalfa per l'actual escac a la democràcia. I els atacs, miopies i ignomínies d'algunes institucions de l'estat fan la resta. La democràcia, i com la recuperem dels diferents segrestos que pateix, sí que hauria de ser el centre de les nostres discussions. Una discussió amb una clara dimensió europea.

Per cert, sabeu que cridaven els simpatitzants de Ciutadans al celebrar el seu resultat electoral? Libertad, libertad, Libertad! Quan sento paraules tan grosses massa sovint jo sento esgarrifances. Se m'encén un indicador: perill.

Una nació es defineix per tenir la capacitat de construir un projecte de futur amb capacitat integradora. Des de la radicalitat democràtica això és el que haurem de fer els catalans. Lamentablement el full de ruta del Govern dista d’aquest objectiu.