DRET A DECIDIR A CATALUNYA, CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I CONSULTES, REFEREDUM

D'entrada i d'acord amb la Constitució espanyola de 1978, actualment vigent per a la comunitat autònoma catalana i per a la resta de comunitats autònomes espanyoles, Catalunya forma part de la nació espanyola i, en l'actualitat, no és un subjecte polític, jurídic i sobirà amb dret a decidir per part del poble català al marge del poble espanyol, ell únic en el qual resideix la sobirania nacional tal com ho estableix la Constitució espanyola.

El dret a decidir del poble català no existeix, ni és democràtic en anar contra la Constitució espanyola. És a dir, aquest dret a decidir per part del poble català no està reconegut en la Constitució espanyola i, per tant, la celebració d'una consulta per part del poble català sobre si els catalans volen o no volen formar part d'Espanya, volen o no volen independitzar-se d'Espanya, volen o no volen formar un nou Estat, l'Estat català, no pot celebrar-se al no estar contemplada en la Constitució espanyola. Per tant, si aquesta consulta se celebra és total i absolutament il·legal, és nul·la de tota nul·litat, és nul·la de ple dret per anar en contra de la Constitució espanyola de 1978, de l'Imperi de la llei, de l'Estat de dret vigent a Catalunya: comunitat autònoma espanyola regida per la Constitució espanyola de 1978.
El del dret a decidir que estan invocant forces polítiques catalanes i antiespanyoles de forma molt irresponsable i il·legal; si se segueix el mateix raonament que el d'aquestes forces polítiques catalanes anticonstitucionals, podria també invocar-se aquest dret a decidir, per posar per cas, per les víctimes del terrorisme (etarra, fonamentalista, etc.) i que van convocar a Espanya manifestacions mes massives que les convocades a Catalunya, o per les famílies que van dur a terme recollides massives de signatures i manifestacions massives i reiterades per la cadena perpètua pels quals cometin crims especialment cruels, o pels quals estan a favor de la cadena perpètua (i fins i tot de la pena de mort com succeeix en països occidentals molt desenvolupats i democràtics), o pels quals estan a favor la reducció dels poders a les autonomies, o per la reducció dels impostos, etc., i que, segons les enquestes són milions i milions d'espanyols.

Podríem seguir posant exemples: els ajuntaments, que també gaudeixen d'autonomia, podrien també invocar el dret a decidir i convocar consultes, referends sobre la seva autodeterminació, separació d'Espanya, etc. i, per descomptat, la resta de les autonomies, a més de la catalana i tots els poders locals que gaudeixen d'autonomia.

En altres paraules, si a Catalunya amb l'anomenat dret a decidir s'incompleix la vigent Constitució espanyola de 1978, és a dir, l'Imperi de la Llei, l'Estat de dret que regeixen a Catalunya i en la resta de les comunitats autònomes espanyoles, en tots els poders, òrgans i instàncies emanats de la Constitució espanyola, de la sobirania del poble espanyol; en aquestes condicions, si cada autonomia, poder autonòmic i local, cada persona jurídica individual i col·lectiva fes el que els donés la gana, al marge de la Constitució espanyola, en aquesta gravisima situació, a Espanya, en totes i cadascuna de les seves parts, s'instal·laria el caos, l'anarquia, el desgovern, etc. Les autoritats, els responsables espanyols, que han jurat complir i fer complir la Constitució espanyola, no poden admetre aquesta gravisima situació de total i absoluta il·legalitat, aquest gravisimo desafiament, aquest cop contra l'Imperi de la Llei, l'Estat de dret vigents en la nació espanyola.

FORCES CATALANES PROMOUEN UN COP CONSTITUCIONAL

A Catalunya, algunes forces polítiques nacionalistes antiespanyoles i d'esquerra, a saber, Convergència i Unio (CiU) , Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV: d'aquesta coalició forma part el Partit Comunista d'Espanya a Catalunya, és a dir, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC), Partit dels Socialistes del Catalunya-Partit Socialista Obrer Español (PSC-PSOE) i d'altres; aquestes molt irresponsables forces polítiques, com en els nefasts, molt violents i guerracivilistes anys 30 del segle passat a Espanya; aquestes irresponsables forces polítiques catalanes que volen tornar a sembrar molt negatius odis, greuges i enfrontaments entre els pobles i cultures de la plural nació espanyola, trencant clarament la baralla constitucional espanyola, estan plantejant un cop constitucional, un referendum, la qual cosa ells criden el dret a decidir, una consulta perquè, únicament, els ciutadans de la comunitat autònoma espanyola catalana, emanada de la Constitució espanyola i que es deu a la mateixa, votin si es volen separar de la nació espanyola, si volen ser independents d'Espanya i constituir un nou Estat, l'Estat català. La qual cosa és absolutament il·legal, completament contrari a la Constitució espanyola de 1978 i que, entre altres coses, estableix:

- En el seu article 1 que: La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat.

- En el seu article 2 que: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.

- En el seu article 92 que: Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del President del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.

- En el seu article 149. 1. L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:1a. La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. 2a. Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil. 3a. Relacionis internacionals. 4a. Defensa i Forces Armades. 5a. Administració de Justícia. 13a. Basis i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. 14a. Hisenda general i Deute de l'Estat. 32a Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.

- En el seu article 150 que: L'Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, àdhuc en el cas de matèries atribuïdes a la competència d'aquestes, quan així ho exigeixi l'interès general. Correspon a les Corts Generals, per majoria absoluta de cada Càmera, l'apreciació d'aquesta necessitat.

- I en el seu Article 155 que: Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuare de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general. Per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

SOBRE LA REFORMA DE LA CONSTITUCION ESPANYOLA

En relació amb el dret a decidir de Catalunya o de qualsevol altra autonomia espanyola; aquest dret hauria d'estar recollit en la Constitució espanyola de 1978. Com no és el cas caldria canviar la Constitució espanyola com assenyala la seva Titulo X titulat De la Reforma constitucional.

En concret, l'article 168 sobre la Reforma constitucional exigeix per al cas del dret a decidir de Catalunya i de qualsevol altra autonomia espanyola, la qual cosa afecta a la seva Titulo Preliminar (sobirania nacional del poble espanyol; indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els esspañoles; Monarquia parlamentària; llengua espanyola oficial; bandera espanyola; Forces armades la missió de les quals és garantir la sobirania d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional; la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics; etc.); aquest article 168 exigeix per a l'aprovació dels canvis constitucionals una majoria de dos terços de cada Càmera i la dissolució immediata de les Corts. A continuació, com diu l'articulo 168: Les Càmeres triades hauran de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria de dos terços d'ambdues Càmeres. Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

A la llum d'aquest article 168 però també de Títol X De la Reforma constitucional, per procedir a la mateixa es necessita un consens igual o major que el que va donar lloc a la Constitució espanyola de 1978.

Fdo. Miguel Cancio, economista i sociòleg, professor de Sociologia, Sociologia de l'Empresa, Socioeconomía del Desenvolupament i els Moviments Socials, i Sociologia econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Santiago de Compostel·la i de la Facultat d'Administració i direcció d'empreses (ADE) de Lugo de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Galícia-Espanya)/14-01-13/ Pagina web: miguelcancio.com