Compromís contra l’atur

Recentment s’ha celebrat el X Congrés de CCOO de Catalunya, en el qual es va debatre, esmenar i aprovar el Pla d’Acció Sindical per als propers anys i es van triar les persones que integren els òrgans de direcció del sindicat. El Congrés va aprovar també tres resolucions, una en relació a la unitat d’acció sindical, una altra sobre el dret a decidir i una tercera referida a la lluita contra l’atur i per a la creació d’ocupació.

La resolució sobre la unitat d’acció vol deixar clara la necessitat de disposar de protocols i regles d’actuació en les empreses i en les negociacions dels convenis, per evitar que, quan hi ha divisió, els empresaris siguin els qui en treguin profit i els treballadors s’afebleixin. La del dret a decidir reafirma el posicionament històric favorable al dret d’autodeterminació i, per tant, que el poble de Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur i com avançar com a país, considerant vàlides qualsevol de les opcions que es puguin legítimament presentar, així com el respecte a la voluntat que s’hi expressi.

Però de les tres, la que sindicalment crec que és més rellevant, és la resolució “Contra l’atur i per la creació d’ocupació”. Ho és perquè vol actuar sobre el que és el principal problema del país i ho vol fer amb propostes que donin respostes concretes a les persones. Avui hi ha 840.000 persones en atur, el 22% de la població activa; més de la meitat dels i les joves catalanes que volen treballar no tenen oportunitats de fer-ho i es veuen convidats a marxar a l’estranger per poder treballar; el mercat de treball és incapaç de crear llocs de treball; el 30% de la població està en situació de risc de pobresa i exclusió social; més de 120.000 llars a Catalunya no tenen cap ingrés. Les polítiques d’austeritat, que tenen com a objectiu reduir el dèficit públic per la via de la contenció de la despesa social i de la reducció dels costos laborals, estan generant més recessió i més atur, fan augmentar les desigualtats socials i de gènere, la pobresa i l’exclusió social, i qüestionen l’actual model social de drets i llibertats.

Sabem que l’atur només es combat creant ocupació, però avui cal donar també respostes a les demandes de les persones que estan en atur. Necessitem una “Carta de drets de les persones en atur” que consideri la necessitat de polítiques actives d’ocupació suficients i de qualitat (formació, orientació, informació, programes de formació i treball i pràctiques laborals, sobretot per a joves, uns serveis públics d’ocupació eficients) i el dret a disposar de rendes alternatives al salari. Avui, més del 30% de les persones en atur no perceben prestacions i creix el risc de pobresa i exclusió social. Cal garantir uns ingressos mínims per a les persones sense feina ni recursos alternatius. La renda mínima d’inserció (RMI) ha de recuperar la seva finalitat inicial: ser el darrer ingrés de subsistència amb accions per a la inserció i la reinserció laboral i hem de reclamar que es reguli la renda garantida de ciutadania (RGC), dret reconegut en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per a les persones o famílies en situació de pobresa, perquè puguin accedir a una renda que els asseguri els mínims d’una vida digna mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques. Calen, també, descomptes i tarifes reduïdes en els serveis bàsics, com l’aigua, l’electricitat, el gas... i establir alternatives a la interrupció dels subministraments per impagament, així com descomptes en el transport públic i compensacions per a les despeses derivades de l’educació, entre d’altres. Per garantir el dret a l’habitatge de les persones sense feina, cal fomentar el lloguer assequible i un parc d’habitatge públic i evitar la pèrdua de l’habitatge per execucions hipotecàries en cas d’impagament.

A més d’intensificar la nostra reivindicació respecte dels drets de les persones en atur en l’àmbit institucional i organitzar-les millor, és necessari des del sindicat establir i reforçar aliances amb les associacions i les entitats que agrupen persones en atur, i treballar de forma coordinada amb les diverses plataformes i organitzacions de persones aturades. Si els orígens del sindicalisme van íntimament lligats a les societats d’ajut mutu i de resistència, per protegir les persones treballadores davant de situacions de necessitat, mitjançant la solidaritat, avui, davant la situació de crisi social, d’atur i de vulnerabilitat social de molts treballadors i treballadores, hem d’impulsar, crear i participar-hi una xarxa (amb d’altres entitats i organitzacions) de solidaritat amb les persones en risc d’exclusió social.

Avui hem de defensar, perquè és un dret de ciutadania, la protecció social i econòmica de les persones en situació de risc de pobresa i exclusió social, situació en la qual poden trobar-se un creixent nombre de persones sense feina. La resolució contra l’atur mostra el compromís clar del sindicat per estar al costat de les persones que avui estan patint més les conseqüències negatives de la crisi i de les polítiques que s’estan aplicant, reivindicant, organitzant i donant respostes concretes.


Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya