L'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació sobre el suposat frau fiscal dels germans Carulla, propietaris d'Agrolimen, que un jutge de Barcelona havia arxivat a finals d'octubre. La fiscalia i l'advocacia de l'estat van recórrer la decisió i ara l'Audiència els ha donat la raó. El magistrat considerava que no hi havia prou indicis per seguir endavant el procés, però l'Audiència considera el contrari i creu que el jutge no havia d'entrar al fons de l'assumpte.

Segons el fiscal, el 2006 els germans Carulla haurien simulat la venda d'accions d'una filial holandesa per 61,5 milions per amagar el cobrament de dividends en paradisos fiscals i, per tant defraudar uns 3,5 milions en concepte d'IRPF.

El jutge investigava el fet que la societat Merimare Investments, instal·lada als Països Baixos, va vendre accions d'Arborinvest, propietària d'Ausonia, a la mateixa Arborinvest l'any 2006 per valor de 61,5 milions d'euros. Aquests diners s'haurien d'haver repartit entre els socis d'Arborinvest, els sis fills de la família Carulla, però no els van declarar com a ingressos patrimonials, sinó que es van quedar a Holanda, segons la fiscalia. A continuació, Merimare va fer diverses operacions financeres amb filials per, segons la fiscalia, amagar els beneficis a través d'empreses domiciliades en paradisos fiscals.

A més, el ministeri públic conclou que totes les operacions de canvis d'accions no van canviar substancialment la propietat ni les proporcions de cada accionista. El jutge feia servir un informe pericial i un document de les autoritats holandeses per donar validesa jurídica a les operacions, però la fiscalia creu que les operacions, tot i ser legals a Holanda, no van ser reals i només es van fer servir per evadir impostos a l'estat.

Per últim, el fiscal insisteix en el fet que Jordi Carulla, tot i viure bona part de l'any a Londres, havia de tributar els seus impostos a l'estat, perquè la legislació estableix que així ha de ser quan la majoria dels seus ingressos provinguin de l'estat.

Sobre altres operacions similars però menys quantioses, el magistrat tampoc hi veia irregularitats, així com tampoc en la liquidació de l'Impost sobre el Patrimoni. Per últim, l'Advocacia de l'estat també qüestionava que Jordi Carulla visqués realment a Londres, on estava domiciliat, cosa que li permetia no tributar diversos impostos. El magistrat conclou que Jordi Carulla sí que vivia realment a la capital britànica i retreu a l'advocat de l'estat que no hagi aportat prou documentació com per rebatre-ho.

El tribunal retreu al magistrat que portava el cas que no esperés l'informe final de l'Agència Tributària per decidir si arxivava l'assumpte. L'Audiència recorda que "si existeixen informes contradictoris, no és el jutge d'instrucció qui ha de donar més credibilitat a un pèrit que a un altre", excepte si un peritatge és clarament erroni, cosa que no passa en aquest cas. De fet, si hi ha informes contradictoris, s'han de contrastar durant el judici oral i no en la investigació inicial. Per això, considera que l'arxivament va ser "precipitat" i que el jutge va assumir una competència que no li corresponia.