Actualitzat el 17/01/2013 a les 17:03h

Catalunyisme

Arran de l’actual procés polític que pot portar a la meitat del territori i dels habitants dels Països Catalans a sortir del Regne d’Espanya després de 300 anys d’ocupació (poquíssima broma!) s’ha iniciat un interessant debat sobre com podria afectar aquest transcendental pas al procés de construcció i alliberament nacional del conjunt de la nació catalana. No han faltat les veus que consideren que l'independentisme popular (transversal, en diuen alguns) en clar ascens a Catalunya (CAC) oblida i dona l’esquena a la resta de territoris i persones que hi viuen, i  que aquest fenomen, batejat com a  catalunyisme, és equiparable al nefast blaverisme que tant mal ha fet al País Valencià i, per extensió, a la resta de la nació. No em sembla encertada la comparació. Perquè sí que és cert que molts dels que ara defensen la Independència limiten la seva cosmovisió nacional a les tòpiques quatre provincies (fins i tot han canviat el final del “No volem ser”, substituint “Països Catalans per Catalunya independent”), però també és cert que aquesta actitud és deu més a un cert pragmatisme de curta volada que a una presa de posició ideològica comparable a l’anticatalanisme militant del blaverisme valencià.

De fet, la gran majoria d’independentistes (nous i vells) senten com a pròpies persones i símbols dels quatre cantons del País, des de figures com la Maria del Mar Bonet, en Ferran Torrent, el gran Tomeu Penya, en Raimon o els Obrint pas, fins a muntanyes com el Canigó o platges com les de Menorca. Els catalunyesos s’emocionen quan senten cantar l’estaca al camp de l’USAP i s’indignen quan s'assabenten que han tancat una emissora de ràdio mallorquina que emetia en la nostra llengua; una llengua, per altra banda, que admeten comuna i indivisible. No, no hi ha blaverisme a Catalunya, per això,  a tall d’exemple, ningú ha qüestionat la catalanitat ni l'independentisme d’en Lopez Tena o la Isabel Clara Simó malgrat el seus gens dissimulats accents de Sagunt i Alcoi respectivament. El què si que hi ha, certament, és massa renúncia, fruit del desencís, de la desconeixença i  de determinats interessos ben instal·lats en el mapa curt.

Però tot això no ho capgirarem posant pegues a l’engrescador procés obert al Principat, tot el contrari, sinó introduint-hi la dimensió nacional completa i afrontant el necesssari debat de les etapes en la persecució de l’objectiu darrer. Sense oblidar que les nacions (també la nostra) i els seus límits geogràfics no són ni immutables ni molt menys eternes i que l’independentisme no pretén imposar un projecte nacional  sobre un territori i la gent que hi viu, sinó que l’ofereix, el proposa, tot afegint-hi, per anar bé, tot una serie de valors afegits. I és la gent, finalment, des de cada comarca i racó del territori, qui té dret a fer-se’l seu, aquest projecte, o no.

COMENTARIS

+1
-1
Jo sempre ho pensare
Anònim, 19/01/2013 a les 06:40
Un problema que tenim es la divisio de la nostra Nacio en tres regnes. Necessitem una manera de nombrar-ho, per exemple Paisos Catalans, perque la nostra llengua comuna es la catalana. Si al Pais Valencia en volen dir Paisos Valencians o llengua Valenciana, m'es igual tambe. Els noms tampoc son tan importants, pero n'hem de tenir un. Jo sempre he pensat que digui "Bon dia", es a dir, qui parli catala/valencia (o balear), o com vulgeu dir-li, es del meu pais. Els altres, hagin nascut o visquin on vulguin, no son del meu pais. Es aixi de senzill. Soc de l'Urgell.
+1
-1
Para Anònim, 18/01/2013 a les 01:01
f b, 18/01/2013 a les 21:13
¿Castellón, Valencia y Alicante en Cataluña?

Está claro que tú no has ido mucho por la comunidad valenciana, antiguo reino de Valencia.
+0
-1
Entelequias
f b, 18/01/2013 a les 20:33
Hablar de que alguna vez la comunidad valenciana y las islas baleares se vayan a sumar al proceso independentista catalán (que por cierto acabará en agua de borrajas, si no al tiempo), está entre las mayores entelequias que humanos oidos hayan nunca percibido.
+1
-1
Hi ha bastant desconeixement
Biel, 18/01/2013 a les 17:25
Doncs a Mallorca hi ha un revifament popular de la identitat pròpia, que es reconeguda com a catalana, i per tant se torna a reivindicar els Països Catalans. Des de la defensa de la llengua a l'escola (tant maltractada), a la Diada de Mallorca el 31-D, per cert l'any passat -el 31-12-2012- la més exitosa de fa anys. L'augment d'entitats en favor de la identitat illenca que es fa des del respecte i el reconeixement al marc comú de Països Catalans. Em sap greu des de Sòller llegir comentaris com els que sovint llegeixo de gent de Catalunya. Crec que sou excessivament prudents, ingènuament prudents, quan prediqueu un cert "respecte" a la voluntat de cada territori. Sí, d'acord que cada territori ha de fer son propi camí. Ara, haurieu de ser més clars en no renunciar mai, d'entrada, que el nostre àmbit comú nacional es i serà els Països Catalans. Una Mallorca lliure, només serà lliure si comparteix destí amb Catalunya. O això o esdevé espanyola. I en aquest dilema,...els catalans no teniu res a dir? Preferiu callar? Mirar a una altra banda? Oi que no es això el que sentiu? Sé que no. Es tracta de no renunciar-hi. Per començar fomentem més la coneixença i l'intercanvi entre nosaltres. Viatgem més a el Principat i vosaltres veniu més sovint a ses nostres Illes amb la idea de contaminar-nos mútuament ;-). I això que dieu que som territoris espanyolistzats,....bé, es obvi que ho estem en general, això sí, no gaire més que moltes zones del Principat. Compte!
+9
-2
També hi ha un catalunyisme que va de Salses a Guardamar
Anònim, 18/01/2013 a les 01:01
Això de Països Catalans és una altra ridiculesa nostra, qui parla de PaÏsos Irlandesos, de Països Bascos, de Països Occitants, de Països Bretons, de Països Gallecs. Ningú noslatres som els únics imbècils que parlem de països quan ens referim al nostre país, Catalunya que va de Salses a Guardamar.
+3
-13
indignat 2.0.
Reusenc v.2.0, 17/01/2013 a les 21:54
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+11
-1
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 17/01/2013 a les 21:37
El que no podem fer es renunciar a la independencia de Catalunya per esperar a veure si a la majoria dels valencians, mallorquins i rossellonesos se'ls apareix la Verge Maria i decideixen tornar-se nacionalistes.
+6
-3
Respecte a la voluntat de cada poble
Isabel C., 17/01/2013 a les 18:54
No es tracta de conformisme o catalanisme de curta volada. Es tracta de respectar la voluntat majoritària dels pobles. Fins ara, els pobles mallorquins i valencians només han demostrat que molt majoritàriament volen continuar essent espanyols, doncs què vol dir sinó el fet que voten el PP (quan no voten PSOE) de manera sostinguda i aclaparadora? És respecte, senyor meu, el mateix respecte que reclamem per a nosaltres i que els espanyols no ens tenen. Si mai passa que Les Illes o el País Valencià decideixen endegar un procés sobiranista semblant al nostre perquè així ho vol la majoria dels seus respectius pobles, jo me n'alegraré i esperaré il·lusionada poder arribar a acords de col·laboració propis de nacions culturalment agermanades, però ni per un moment pensaré que ens hem d'anexionar aquests territoris ni què hem de fer altra cosa que respectar, sempre, sempre i sempre, la voluntat expressada pels seus respectius pobles. Aquesta és la nostra cultura política, la dels catalans, no pas la castellana anexionista i imperialista. Gran part de l'èxit del nostre procés -i dels futurs processos que es puguin obrir a altres païssos de cultura catalana- radica, precisament, en saber fer les coses amb aquest respecte absolut a la voluntat de cadascun dels pobles. Per tant, no gosi anomenar-nos tebis ni independentistes de poca volada, si us plau.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Adam Majó
Adam Majó Garriga. 42 anys. Juga, quan el deixen, de flanker al Rugby Manresa, fa de regidor per la CUP a l'ajuntament de Manresa, aspira a guanyar-se la vida amb bicicleta i és llicenciat en filologia alemanya
 
Vés a: Oriol Rossell Brut Nature Reserva 2009: més qualitat que preu

Oriol Rossell Brut Nature Reserva 2009: més qualitat que preu

Entre els extrems, amb caves que arriben als 100 euros i els que es venen a menys de 2 als supermercats, hi ha un ventall de productes diguem-ne “raonables”, que alimenten el mercat

Vés a: Els 25 vídeos en anglès per saber com es prepara la independència (1)

Els 25 vídeos en anglès per saber com es prepara la independència (1)

The 25 videos in English essential to know Catalonia and the current process towards independence

#igerscatalunya


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: