A finals de gener els mandataris de seixanta països europeus, llatinoamericans i caribenys es reuniran a Santiago de Xile en una cimera bicontinental. Quan es clausuri aquest conclave, els llatí-caribenys estendran la visita per la seva pròpia reunió de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib (CELAC).

Encara que aquest calendari estigui dictat per les agendes, la bona lògica hauria aconsellat canviar l'ordre. Primer els llatinoamericans i caribenys haurien d'haver consensuat un guió comú. Però el contrast d'interessos ja s'haurà mostrat com evident en la reunió europea-llatinoamericana/caribenya. Si Kissinger hagués estat convidat, hauria demanat quin era el telèfon de tots dos bàndols. Paradoxalment, disposar d'un sol telèfon no hauria de ser signe de limitacions pressupostàries, sinó de fortalesa. Presumir de tenir diversos aparells no és mostra d'influència.

El bloc llatí-caribeny és evident que haurà superat amb escreix a l'europeu en nombre de telèfons. Encara que en el cas de la UE es podria pensar que cada un dels estats membres té un telèfon amb el qual comunicar, en realitat, en el terreny de la representació global, és més simple, com es va demostrar en la cerimònia de la presentació del Premi Nobel. Els receptors europeus van ser tres: els presidents del Consell, la Comissió i el Parlament. Són els que de debò compten en la sobirania comú. A Santiago, l'altra part presentarà una impressionant varietat d'interlocutors.

Alguns hi acudiran amb avantatge i presumiran d'èxits en les seves negociacions amb la UE. En contrast amb la seva mida, el guanyador net ja ha estat Centreamèrica, que estrenarà el seu flamant nou Acord d'Associació amb la UE. Ja en trepitjar el subcontinent sud-americà, els mòbils diversos sonaran amb insistència. Per la seva banda, es podrà observar en unes cantonades amb l'aparell a l'orella als representants dels països que des de fa anys gaudeixen d'un favor especial amb la UE: Mèxic i Xile. Les converses telefòniques dels representants mexicans reboten ressons en anglès, ja que així es comuniquen amb Canadà i, sobretot, Estats Units, en sintonia de NAFTA.

Al sud del continent, el telèfon de Xile sonarà amb llengües diverses en estar en contacte amb mig planeta per una dotzena d'acords de lliure comerç. Observeu que Xile ha continuat sent reticent a tornar a la cleda de la Comunitat Andina. La CAN sembla perdre membres (i telèfons) per minuts. D'una banda, la Veneçuela chavista va entrar com un elefant en la terrisseria a MERCOSUR, aprofitant que va desaparèixer el veto de Paraguai. Bolívia, amb un telèfon multilingüe, ja ha anunciat que també s'uniria al bloc mercosureny, almenys amb un estalvi de línies telefòniques. A aquest pas, el secretariat andí de Lima no haurà de respondre paradoxalment més que als interessos de l'Equador, ja que Perú i Colòmbia semblen més preocupats per acostar-se a Europa, Estats Units, i el Pacífic.

El telèfon de l'Aliança Bolivariana dels Pobles d'Amèrica (ALBA) pot ben aviat contestar les nervioses trucades i des de Santiago de Xile es donaran consignes per una actuació en comú. Si l'evolució de la crisi personal venezolana desemboca en la desaparició del seu líder, la reducció dels regals petroliers pot facilitar el pagament de la factura telefònica de l'organització. Tenint en compte que cap dels seus membres té fronteres amb altres (cas únic en els esquemes d'aliances i blocs del planeta), el cost de la línia pot resultar prohibitiu.

Gelosos de la seva insularitat, els països caribenys (majoritàriament d'origen colonial britànic) sembla que comparteixen sense majors problemes una línia telefònica situada a CARICOM. Però la República Dominicana no renuncia als seus vincles amb els Estats Units i els experiments centreamericans, a més de rebre els quantiosos beneficis del grup ACP de la UE. Segueix sent problemàtica la inserció de Cuba en el seu Carib natural, però el respecte mutu amb la coexistència, però on l'estabilitat i la seguretat també beneficien Estats Units, de moment.

Davant la variada sort dels sub-blocs, es pot especular sobre l'eficàcia tant de la CELAC o de la mateixa territorialment reduïda UNASUR. Potser la seva innata incapacitat per a la veritable integració supranacional, que els altres esquemes mai han sabut sublimar, serveixi de consell perquè tant l'ens llatinoamericà / caribeny com el sud-americà es dediquin a la consulta i la negociació. Des d'una Europa també amb dubtes, probablement és el que més convingui.

Mentrestant, enmig del subcontinent, un altre telèfon multiús destacarà en llengua portuguesa. Brasil, reafirmant la llegenda que "Deus é brasiler", és a tot arreu. El seu aparell, versió últim model, segur serà d'última generació i tindrà més aplicacions que les dels altres. No se sap bé si els contestadors d'UNASUR i MERCOSUR refereixen als que truquen a Brasília, però molts ho suposen, i s'estalviarien el càrrec. En qualsevol cas, a Santiago la UE tractarà de cridar oficialment a un sol interlocutor: la CELAC. El seu futur depèn de com contesti.

Joaquín Roy és Catedràtic 'Jean Monnet' i director del Centre de la Unió Europea de la Universitat de Miami
jroy@Miami.edu
www.as.miami.edu/eucenter