CAMÍ DE FERRO

Fa pocs dies hem assistit a la inauguració del nou tram de tren d'alta velocitat que conecta Barcelona amb Figueres passant per Girona. Un acte amb tota la solemnitat protocolària que acostumen a acompanyar aquest tipus d'events que ens ha permet sentir tot tipus de lloances sobre la nova infraestructura. No serè jo qui critiqui els avantatges inqüestionables de les conexions ferroviàries tot i que en aquest cas arriben tard i malament, amb un calendari molt mal executat i amb fases encara per resoldre.

Al meu entendre el debat és un altre, una qüestió que resta amagada sota les meravelles tecnològiques de l'alta velocitat. En primer lloc, hem de reconèixer que els "camins de ferro" han de conectar àrees d'activitat demogràfica i econòmica; al temps que hauríen de permetre la seva vertebració esdevenint potenciadors d'aquesta i catalitzadors cap a d'altres zones.

En segon lloc, caldria fer una política d'inversions equilibrada i amb objectius de desenvolupament territorial. L'aposta per l'alta velocitat a Espanya i Catalunya és una jugada cara, molt cara i des del punt de vista del conjunt de la població, els territoris i l'activitat econòmica el seu retorn està per veure.

El disseny ferroviari del TGV és un esforç inversor gegantí i, en un context de crisi amb les inversions aturades, cal estudiar molt bé que cal fer i quins costos té. Recordem que no hem resolt les conexions ferroviàries amb els Ports de Barcelona i Tarragona, exigències històriques de grans empreses ubicades a Catalunya com Seat, Nissan o les energètiques. D'altra banda, la situació de les rodalies de Barcelona i els trens de mitjana distància que conecten -per ser optimistes- les nostres capitals de comarca ens fan retrocedir, en molts cassos, a instal•lacions del S.XIX. No té gaire sentit l’aposta estratègica del TGV sinó recull també la conexió amb d’altres infraestructures com Ports i Aeroport i la conectivitat europea. És un contrasentit, veure circular un tren a 300 km/h al costat d’unes víes de rodalies ineficients que transporten a la gran majoria dels treballadors i treballadores del país cada dia.

Políticament resulta molt més atractiu inaugurar un tram d’AVE que assegurar la renovació del material mòvil de la línia de Renfe rodalies entre Manresa i Sant Vicens de Calders, per posar un exemple. O invertir en la infraestructura de la línia que conecta Barcelona amb Tortosa per millorar freqüències i temps de viatge tot garantint un enllaç ferroviari digne entre les Terres de l’Ebre i la capital de Catalunya. La política aposta per allò atractiu o per un disseny estratègic de futur amb una visió social i econòmica de les infraestructures del transport?

De ben segur que ho voldríem fer tot, però no és possible i no ho aconseguirem. Toca prioritzar, és cert que l’aposta de l’alta velocitat és important però serà estratègica si conecta l’activitat econòmica i demogràfica del país real.


Antònia Gil Carrasco
Secretària general
USOC