Ambdós tenien en comú una sèrie de valors i actituds: la passió per la cultura i per la ciència, una estimació generosa i inestroncable per l'illa de Menorca, un compromís actiu en la promoció de la llengua catalana, la creença que els Països Catalans en el seu conjunt eren l'hàbitat dins el qual els menorquins hi podien trobar la seva plenitud cultural.

En el cas d'Àngel Mifsud, valencià de naixement i de formació universitària, professor de llengua catalana durant dotze anys a un institut del Baix Llobregat i, a partir del 1994, al Joan Ramis i Ramis de Maó, estam parlant d'un filòleg rigorós que tant era capaç de participar en l'edició erudita de l'obra d'un escriptor clàssic (Antoni Febrer i Cardona) com d'elaborar una anàlisi lúcida i ben documentada sobre la situació del català a Menorca.

A més, Mifsud va mantenir una relació de complicitat intensa amb la poesia: de vegades, escrivint-ne; d'altres, posant a l'abast del públic els versos d'autors no suficientment coneguts (Gumersind Riera). Així mateix, cal valorar el seu compromís amb el nacionalisme polític progressista: en concret, els seus lligams amb el Parit Socialista de Menorca, formació de la qual va ser candidat i a la qual va proveir de discurs ideològic.
La conversió del topònim Maó és un exemple lamentable de com la dignitat pot ser insultada per un govern ignominiós"
Josep Miquel Vidal i Hernàndez durant més de trenta anys ha estat la personificació de la cultura científica a Menorca. Llicenciat en Física, ha publicat nombrosos articles i, sobretot, ha estat molt important la seva implicació màxima en la creació i el desenvolupament de les dues infraestructures culturals i de país més sòlides i més eficients de la Menorca contemporània: m'estic referint a la Gran Enciclopèdia de Menorca, iniciada l'any 1978 i que a hores d'ara ja inclou desset volums monotemàtics de gran qualitat, i l'Institut Menorquí d'Estudis, un entitat creada el 1986 que ha generat un gran nombre de treballs científics de molta solvència. La participació de Vidal en les tasques de diferents entitats i en diferents projectes de volada –n'és un exemple la Història de la ciència i de la Tècnica a les Balears-, ha estat també molt considerable i molt profitosa.

Malauradament, aquests dos amants incondicionals de la ciència, de la llengua catalana i també del seu país primari (Menorca) i de la seva nació cultural completa (els Països Catalans), han hagut de coexistir aquests darrers anys amb un govern balear que ha convertit el topònim Maó en un dels objectius de la seva política de destrucció de la llengua pròpia dels balears. Contradient l'autoritat filològica, han establert la validesa oficial de la forma castellana del topònim –amb h inclosa- per tal de satisfer un grupuscle antimenorquí i d'extrema dreta que campa per la ciutat on va néixer Vidal i Hernàndez.

Tot plegat, un exemple lamentable de com la ciència i la dignitat d'uns ciutadans poden ser insultades per la barbàrie d'un govern ignominiós.