La milonga del conseller Ruiz

En la vida, el que no es pot fer és explicar milongas, benvolgut conseller Boi Ruiz, don Boi, que diria el nostre redimit gat Isidoro. La gent, encara que alguns pensin el contrari, no és ximple. Hi ha coses, com la salut, que afecten directament la ciutadania i sobre això, per molt conseller que un sigui, no es pot mentir, que és el que vostè acaba de fer.

Afirmar, per la seva banda, que gràcies a l'euro per recepta han disminuït aquí, a casa nostra, les llistes d'espera, aportant a més l'afegitó que "el 2% que ens havíem marcat està aconseguit" em sona, així d'antuvi, a chirigota de Cadis, sinó fora perquè el nombre de defuncions, gràcies a aquesta cadència macabra, ha augmentat de forma significativa, segons m'expliquen els professionals que conec. 

Escolta, senyor Boi als metges, infermeres i altre personal sanitari, quan es manifesten per protestar per lo malament que va la sanitat catalana? S'ha assabentat que els pacients es queixen perquè han d'esperar anys per operar-se del genoll, les cataractes o una hèrnia?. La setmana passada, sense anar més lluny, a Bellvigte, un metge em deia que les llistes d'espera s'havien duplicat. Quiròfans tancats, restriccions en els medicaments, menys personal, butaques per a acompanyants de pagament -a Bellvitge, de moment, encara no, però aviat arribarà el cobrament de la mà d'un ex alcalde de CIU- descoratjament del personal i l'exclamació gairebé a l'uníson: Estem pitjor que l'any passat! I amb semblant panorama s'atreveix el conseller Ruiz a dir el que ha dit de les llistes d'espera? Doncs si que s'ha atrevit i, pel que observo, s'ha quedat tan maco com quan era jove i tenia pèl.

Va arribar al seu càrrec de rebot, però amb la consigna de retallar, retallar i retallar, perquè, d'aquesta forma, la sanitat privada -no tinc pas res personal en contra d'ella- ampliés, ampliés i ampliés els seus serveis a la carta. Cal privatitzar la nostra sanitat! van arribar a dir els que acabaven d'arribar, i clar, s'hi van posar immediatament -som-hi!- amb l'encès fervor del militant convers i aquí segueixen….inassequibles al desànim. Vostè, el meu benvolgut conseller, sap que entenc prou de sanitat- però de la SANITAT amb majúscules-,de les seves dreceres, de les seves famílies i fins dels seus interessos ocults, com per atrevir-me a escriure el que avui escric i també perquè em segueix semblant que mentir, en un tema com aquest, és senzillament inadmissible, que hauria de ser castigat amb detenció policial, judici i condemna de presó, si la sentència així ho dictés, perquè com hem escoltat tantes vegades a la gent:"amb la salut no s'hi juga…."


Carmen P. Flores
Periodista