En defensa dels díscols del PSC

Aquest dimecres cinc diputats dels 20 del PSC han decidit trencar la disciplina del partit per no votar que NO a la declaració per la consulta que ha fet el Parlament.

En una situació normal em sumaria als quals exigeixen les seves responsabilitats però el PSC està en una situació totalment anòmala. D'una banda anys i anys de mediocracia han portat al punt més extrem de la incapacitat de fer acords i prendre decisions col·lectives.

Ho puc dir perquè les fonts són vàries, l'actual primer secretari del PSC pren les decisions envoltat d'un nucli molt i molt petit, bastant aïllat de la resta de la militància i en concordança als interessos d'uns pocs dirigents territorials.

Si hi ha un líder aïllat de la realitat aquest és Navarro… per això es pot explicar que un excelentísimo alcalde sigui tan mal primer secretari d'un partit tan important. Però la culpa no és de Navarro, són les estructures intermèdies, de les quals jo també formo part que són incapaces de traslladar els debats d'a baix a a dalt o d'a dalt a a baix ja que estem. Les mateixes estructures que pel seu propi adoctrinament, aprenentatge i selecció de quadres porta al fet que no pugui autoreformarse.

El PSC va camí de la dissolució o la ruptura, i en gran part, en un 90% és per l'aplicació sistemàtica d'una espiral de silenci i un corró aclaparador que guanya congressos i consells nacionals però no canalitza els sentiments majoritaris dels militants i molt menys aconsegueix consensos.

Ahir l'alta adreça del PSC va exercir la seva majoria aclaparadora però poc representativa del sentir dels seus votants per deixar-nos als llimbs en una votació importantíssima i 5 diputats de gran dignitat han decidit no votar.

Per alguns això és covardia, però coneixent els mecanismes de coacció simbòlica això és un gest d'allò més valent.

Avui, estic amb ells… m'és igual que en el seu moment participessin d'aquestes estructures de poder (dues d'ells per la seva joventut i per no haver exercit aquest poder es fefaentment que no), m'és igual.

Avui el PSC si té salvació és pels díscols, pels quals hackean les estructures de poder per forçar a la direcció a negociar, a repensar i a dinamitar el maó de conformisme que mou a les estructures intermèdies.

Estic amb ells, i m'és igual si representen un sector o un altre.. Si el PSC té salvació és per gestos d'aquest tipus.