Lluis Conde el "cap català" d'Esperanza Aguirre és un empresari de la confiança d'Artur Mas
Ahir els votants populars de la
Comunitat de Madrid es van veure sorpresos per la decisió de la seva Ex-Presidenta de canviar el seu lloc de funcionària a Tour Espanya en el Ministeri del canari
Jose Manuel Soria per passar-se, sense previ avís, a l'esfera privada, i segons diuen poder guanyar diners, no estar controlada per ningú i de pas tenir més temps per conspirar des del PP de Madrid i preparar-se
"una vegada més" per substituir a Mariano Rajoy quan aquest
"fracassi" o "baixi la guàrdia".
Però, qui és el nou patró que s'ha buscat la "més cañí" de les dirigents populars per guanyar-se la vida?. Doncs r un empresari català amb moltes hores de vol en les relacions institucionals i sobretot un "home" de la confiança
d'Artur Mas en el més ampli i real sentit de la seva orientació ideològica i professional.
Luis Conde Möller o Lluís Conde Möller que és com es fa dir en la Catalunya convergent, és el fundador en 1990 de la companyia Seelinger i Conde. Una empresa, que com una altra de "les grans" és de les que es va deixar convèncer sense massa esforç pel magnetisme d'Iñaki Urdangarin amb el que també va col·laborar. Forma part del grup internacional de cazatalents Amrop, grup que Conde va presidir entre 2003 i 2006. Actualment ha baixat un esglaó executiu en la firma i es manté com a President del Consell Consultiu.
Lluis Conde és des de fa un any Conseller del Grup Godó propietari de La Vanguardia i diari de capçalera del President Mas. Forma part del Consell d'Administració de Fira de Barcelona, càrrec al que accedeix a proposta de la Generalitat.i des del qual aconsegueix que li nomenin president d'un dels salons més emblemàtics d'aquesta prestigiosa institució, ens referim per descomptat al Saló Nàutic, la inauguració del qual sol explicar cada any amb la presència d'algun membre de la Família real, inclòs el Rei.
Aquest "cazatalents" internacional també adorna el seu curriculum actual amb el càrrec de Conseller del Banc d'Inversions Lazard i des de 2011 també amb el de conseller "independent" de Catalunya Caixa, entitat posada en venda després d'una desastrosa gestió i per la qual es barallen el Banco de Santander i el Banco Popular.
El treball d'Esperanza Aguirre és una veritable incògnita del que només se sap que la hi ha contractat oficialment per potenciar la projecció de la signatura tant a Espanya com a Llatinoamèrica. A l'hora de la veritat i, analitzat el tema des de la vessant més política, els experts veuen dues possibilitats: Una que Donya Esperanza fos el pont que restablís per la porta de darrere les relacions entre una de les famílies amb més poder en el PP i la Convergència pactista, sobretot si el projecte sobiranista acabés malament. I l'altra, que algun estrateg dels varis que té el President de la Generalitat al seu al voltant, li hagués aconsellat a aquest que ficar un cavall de Troia en el partit del Govern de Madrid era una bona idea i tindria recorregut, sobretot si la Presidenta Aguirre es decideix a barallar per ser la primera dona que accedeix al lloc de primera Ministra d'un govern a Espanya.
Sigui el que sigui, la cridanera contractació, mereix ser seguida amb tot l'interès pels politòlegs que cada dia es miren amb lupa els vaivens que sofreix el pont aeri institucional Madrid-Barcelona que, en els últims mesos, tant fan patir a la classe empresarial catalana.
