TRASLLAT D'OASI?

Veient les notícies, o més aviat la manca de les notícies referides al País Basc que en altres temps eren habituals, les de violència, semblaria que l’antic i perdut oasi català s’hagi traslladat al nord. Amb el potent motor del concert econòmic, el conseller competent del nou govern Urkullu, Ricardo Gatzagaetxebarria, ha presentat el projecte de pressupostos per aquest any i les previsions econòmiques per a la comunitat a dos anys vista.

El projecte de comptes ha estat definit per l’autor com “d’emergència”, amb una reducció de la despesa en 1.200 milions d’euros, equivalents a l’11,5 per cent, i sense cap retallada en sanitat, educació, ni mesures contra l’exclusió social. Encara més, acompanyat d’un seguit de mesures de crèdits i avals a empreses per apropar el creixement i la creació de llocs de treball.

D’on surt, aleshores, la rebaixa? De la congelació dels salaris de funcionaris, la limitació de les seves substitucions i el tancament total a noves contractacions de personal públic, a més de la reducció en un 10 per cent de tots els alts càrrecs, mitjançant una “revisió total” de l’administració pròpia.

Amb tot això, el conseller i, per extensió, el govern monocolor del PNB, preveu una millora de l’economia del territori al segon semestre d’aquest any, i un creixement de l’1,2 per cent per al vinent, acompanyat de la creació de 6.000 ocupacions.

A escala, per volum de població, tant l’estalvi com la prospecció per al 2014 semblen astronòmics. Ben cert és que l’economia és la menys exacta de les ciències, que les previsions s’entossudeixen a no complir-se en aquesta segona dècada del segle i que, a més, un govern en minoria haurà de trobar socis per aprovar el principal projecte polític de cada any, que és el pressupost.

Contra corrent, amb el que cau a la resta de l’Estat, sembla que l’equip del lehendakari ha trobat com a soci el partit més blasmat, investigat, sota sospita i tot el que vulguin a la resta de la “pell de brau”, que és el Popular.

Acords d’aquesta mena ja s’han aconseguit en altres institucions: diversos ajuntaments i la diputació d’Àlaba. En matèria econòmica, el PP ha defensat sempre i sense esquerdes la base del sistema, el Concert econòmic. Cert que EH Bildu i el Partit Socialista no ho posaran gens fàcil per arrodonir una majoria aritmètica parlamentària.

Tan de bo Gatzagaetxebarria l’encerti. No només per als seus conciutadans, sinó com a senyal d’esperança i potser senyalització d’un camí a seguir per a la resta en el conjunt de l’Estat, si és que, qui pot, així ho decideix, cosa que sembla molt difícil. Sobretot en això d’aprimar administracions i càrrecs.

Mentrestant, en el camí a la pacificació sembla que res no canviés. Un membre del grup internacional de Currin ha retret a ETA que els seus militants, com els darrers detinguts a França, continuïn transitant amb armes. I la setmana passada arribava l’arrest d’un suposat membre més de l’organització, ni més ni menys que a Rio de Janeiro. Joseba Gotzon Vizan Gonzalez, Potxolin, va fugir el 1991, després de la detenció de la resta de membres de l’escamot “Bizkaia”: Iglesias Chouzas, Gadafi; Felix Ignacio Esparza, Luri, i Juan Maria Ormazabal, Turco. L’acusació principal contra Poxtolin, i motiu de l’ordre internacional de cerca i captura és l’atemptat amb una bomba enganxada al cotxe del policia espanyol Muñoz, a la qual s’afegeix una altra al vehicle del també policia José María Diéguez, a més del llançament de granades, sense causar víctimes, contra la comissaria del mateix cos a Basauri, on havia nascut Vizan.

Aquesta detenció és una exhibició de poder i eficàcia de l’executiu, i del ministre Fernández Díaz, en la persecució de terroristes, per lluny que es trobin i antics que siguin els crims atribuïts. Segons fonts del govern estatal, la Policia federal brasilera, en rebre una comunicació de l’ordre contra Potxolin, va revisar les sol•licituds recents de visats, o renovacions de visats, de ciutadans espanyols i, per les empremtes digitals, va identificar Vizan darrere el fals nom de Julián Aréchaga Aitor Echevarria (que en realitat són dos noms i dos cognoms sumats) i que en poc dissimulaven la seva condició de basc.

En ser detingut, Vizan va dir que potser demanaria asil polític en considerar-se perseguit per un delicte polític. De moment, diuen alguns informants, la justícia brasilera l’acusa de falsedat documental i l’hauria tancat a la presó de Baigu. Veurem si la cadena informativa sobre el cas s’estén amb noves baules, o es talla tan sobtadament com va començar la setmana passada. Pot ser un fet cridaner, sens dubte, però també sembla que amb transcendència mínima.


Robert Pastor
Periodista