Em trobo en el calendari amb Sant Francisco de Sales del que diuen és patró de periodistes i em quedo mirant l'estampita del sant amb ganes de cantar-li quatre veritats.
No vaig a relatar, un a un, els mals d'aquest ofici de tenebres que, gairebé en silenci, està pagant els plats trencats de la crisi sense massa xivarris de carrer convençuts com estem que donar la llauna al ciutadà tallant el tràfic i copejant una casserola amb un pal no serveix absolutament de res.
Els grans mitjans sobreviuen de miracle mentre, un darrere l'altre, van caient radios, televisions i periòdics que vivien exclusivament de la publicitat institucional d'ajuntaments i comunitats. Són mitjans que es van obrir per l'estranya vocació que els ladrilleros tenen de manejar l'opinió buscant afalagant a els qui atorgaven requalificacions, permisos i prebendes. Amb la bombolla va esclatar aquesta informació manejada i manipulada i passegen els currantes per les cues de l'atur a la cerca d'un article que tirar-se a la ploma.
Si estarà malament aquesta professió que a Amy Martin, la misteriosa periodista que escrivia prolixos articles per a la Fundació Idees, l'han ficat al carrer per no existir. Quin pretext!
