Quan les coses tenen conseqüències

• Germà Bel, catedràtic d'Economia
• 25/01/2013 10:04
• Opinió
• | Compartir

S'ha votat (no és la primera vegada) la declaració de sobirania al Parlament. La gran diferència és que ara pot tenir més transcendència pràctica, puix el context és molt diferent. Per això ha causat grans i vistoses convulsions en els partit catalans més grans (fins ara). També ha deixat clara la indigència intel·lectual dels que confonen declaració de sobirania amb independència: ni llegeixen ni miren al món. Però això no té remei.
Mentre la decisió sobre quina relació territorial ha de tenir Catalunya amb Espanya (plantejament rellevant pels qui creiem que Catalunya és nació) pot tenir diferents respostes, la pregunta sobre si Catalunya és sobirana o no per prendre aquesta decisió (és a dir, té atributs de nació o no) té dues respostes possibles: Sí o no. Aquest és el motiu de la tensió en CiU i PSC.
En el cas de la federació, CiU ja no aguanta més la contradicció interna entre les direccions de CDC i d'UDC (o pot ser entre Duran Lleida i la resta?). Crec que la contradicció no es produeix perquè Duran proclami que UDC té vocació confederal, sinó que es produeix dins d’UDC mateix: Com es pot ser confederalista i no afirmar la pròpia sobirania, que és la premissa d'una organització confederal... No hi veig solució.  
La convulsió també ha afectat el PSC. L'articulació partidària en l’àmbit estatal imposa unes limitacions òbvies, i el que no pot ser (l'afirmació de la sobirania catalana) no és. Perquè és impossible, i perquè és rebutjat per la gran majoria de quadres i afiliats del partit. Crec que els membres del PSC que es reclamen sobiranistes no necessiten més informació. El que no pot ser és impossible. I si de cas era important, no té solució.

No hi ha cap comentari

Comenta aquesta notícia