L'Amfiteatre Flavio, més conegut com Coliseum, per trobar-se en les seves rodalies una estàtua desapareguda del Colós de Neró, va ser construït al segle I i la marina romana, pel seu coneixement del maneig de les veles, s'ocupava d'envelar les seves graderíos perquè els 50.000 espectadors que acollia es protegissin de l'inclemente sol. No hi ha notícia alguna sobre que el velam instal·lat pels marins caigués sobre els espectadors.
A Madrid, passats dos mil anys, algun geni, ignorant de l'art de Cúchares, va tenir l'ocurrència de posar un tendal a la Plaça de Toros de les Vendes, que ha caigut víctima de la llei de la gravetat.
Com deia l'inoblidable Tip, si la llei de la gravetat no existís les coses caurien pel seu propi pes, i el tendal de les Vendes segurament s'ha vingut al sòl pel pes de la tradició taurina que reclama per a la festa sol i mosques. No m'estranyaria gens que en la matinada madrilenya s'hagin sentit les riallades de l'esperit d'Antoñete, el més "ventero" de quants van trepitjar aquesta plaça.
Suposo que també haurà influït la perícia dels marins d'aigua dolça que han col·locat l'enginy i que haguessin de repassar les habilitats dels marins romans, capaços de donar ombra a un espai que duplicava la superfície del cuso madrileny amb menys artilugios dels quals es disposa en aquest segle.
