CANVIAR LES COSES

Portem més de quatre anys patint les conseqüències de la greu crisi econòmica i de la seva injusta gestió. Els anys previs a la crisi es va produir un alt endeutament privat, que va permetre inflar la bombolla especulativa immobiliària, i quan aquesta va explotar i es va paralitzar l’activitat econòmica el dèficit públic va créixer, com a conseqüència de la pròpia crisi i de les febleses del nostre sistema tributari. Ara veiem com les polítiques amb què s’està gestionant la crisi són enormement injustes i desequilibrades, estan tenint un fort impacte negatiu en els sectors més febles de la societat i generen destrucció d’ocupació, augment de les desigualtats socials i de les situacions de pobresa i marginalitat econòmica i social.

El model social es va deteriorant, la qualitat democràtica va disminuint i les institucions són cada cop més qüestionades. Cal abordar els problemes econòmics i socials del país amb un conjunt de propostes que permetin canviar el model productiu, reforcin l’estat del benestar i situïn l’ocupació en el centre de les polítiques. Per abordar aquests objectius cal que els governs canviïn les lògiques actuals de les seves polítiques i s’obrin espais de negociació i diàleg social que permetin construir propostes equilibrades.

Si volem canviar les bases del model productiu i superar les febleses estructurals que expliquen la profunditat de la crisi en el nostre país i els efectes negatius que té sobre l’ocupació i les desigualtats socials, caldrà forçar canvis en els actuals equilibris de poder, impel•lint els sectors financers, les grans empreses i les grans fortunes a assumir les seves responsabilitats i compromisos. Controlar els preus, canviar les polítiques d’habitatge, augmentar les inversions en capital productiu, etc., és possible. Però cal qüestionar el funcionament del sistema financer, transparentar el canals de distribució, incidir en els beneficis empresarials i en la seva utilització.

De la mateixa manera és possible apostar per un marc de relacions laborals compatible amb la qualitat de vida dels treballadors i treballadores. Però caldrà reforçar la negociació col•lectiva, com a eina necessària per abordar els canvis que es produeixen en l’entorn empresarial i, per tant, necessitem més transparència, informació i participació. En definitiva, democratitzar més les relacions laborals i fer reversible la reforma laboral (que va reforçar el poder empresarial i va afeblir les tuteles i garanties dels treballadors i treballadores).

Necessitem, també, un sistema fiscal més potent i més just. Hi ha riquesa suficient al país per ser aplicada a reactivar l’economia, crear ocupació i garantir els drets de ciutadania. Cal fer-la aflorar i redistribuir-la de forma més justa, evitant el frau fiscal i lluitant contra l’economia submergida, però també establint unes regles tributàries que gravin més a qui més té i a qui més guanya. Una mesura que ha d’anar en paral•lel a un nou calendari de reducció del dèficit per garantir la necessària participació del sector públic en l’economia.

Hem de reforçar l’estat del benestar. Per justícia social però també com a element de progrés i desenvolupament. Els sistemes de protecció social (pensions, sanitat, serveis socials, incapacitat temporal per malaltia, ajuts a la família...) són fonamentals per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les desigualtats socials.

I cal també, i de forma urgent, reforçar els mecanismes democràtics. Avui el diàleg social és inexistent i el govern aplica les seves polítiques al marge de consensos socials o polítics. La majoria d’institucions estan en entredit i els casos de corrupció no fan més que reforçar aquesta tendència. Cal abordar canvis institucionals clars que reforcin la democràcia. Una llei de transparència, la persecució de la corrupció, millorar els mecanismes de participació social, reformar el sistema electoral, etc. I cal entendre que és necessari reforçar els espais de diàleg i concertació social per abordar els problemes del país des del consens, des dels equilibris de les mesures i els compromisos compartits.

Hi ha marge per actuar. Les polítiques actuals no són ni inevitables ni imprescindibles. Però la poca qualitat democràtica del país permet que s’imposin. Impulsar formes de pressió amb la participació i implicació de la majoria de la ciutadania i tenir propostes alternatives a les actuals polítiques, és imprescindible per canviar.


Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya