Encara que les tesis de (una part) la direcció del PSC de que hem de rebutjar la proposta de consulta sobiranista de CiU-ERC i ICV són les que aparentment són majoritàries, això no significa que el debat estigui clar.
Els diputats provincials del PSC a Girona han votat a favor de la declaració sobiranista reconeixent el dret a decidir tal com s'ha mostrat en el Parlament. 15 dels 20 diputats del PSC han votat en contra en el Parlament, 5 no han votat. I ara l'agrupació de Granollers
ha mandatado al seu grup municipal al fet que s'abstingui.
Podem després dir que el Consell Nacional va aprovar un programa electoral, però és clar que el corró de la suposada majoria no deixa content ni als mateixos que ho van votar a favor. Al final tothom està obtando per la gestió de conflictes asimètrics en el PSC.
El tema del dret a decidir no està debatut en el PSC i no és una postura de consens, cap de les expressades… estem expressant les tres possibles posicions: a favor, en contra i abstenció.
No és del tot dolent,
no som un partit monolític, com sempre he defensat i l'expressió de la pluralitat és una virtut que en altres organitzacions no es produeix. L'única cosa és que la direcció no pot dir que representi el sentir majoritari, com els que defensen o defensem altres opcions tampoc ho representem. Encara que pugui semblar un espantall votar a favor, en contra, abstenció i no votar el mateix tema.
La solució és obrir un procés de consultes entre la militància sobre aquest tema, o bé que la direcció comenci a construir mecanismes de consens. Falla la forma de prendre decisions col·lectives i ara és el moment de reconstruir-les.
És el moment de recuperar eines que té el mateix PSC per donar-li veu a la seva militància, les opcions de consultes a la militància, o conferències nacionals monotemáticas és alguna cosa que l'actual adreça hauria de plantejar-se. Perquè el que és clar és que els actuals mecanismes de presa de decisions col·lectives no estan canalitzant el sentir de la militància ni es consideren legítims.
