EN PERSPECTIVA

Hi han circumstàncies on als responsables d'organitzacions socials que estem permanentment en la gestió del conflicte ens agradaria equivocar-nos, especialment si l'errada té a veure amb prediccions negatives i que perjudiquen a un col•lectiu o al conjunt de la societat... I el cas que ens ocupa no és una excepció.

L'Enquesta de Població Activa (EPA) ha posat sobre la taula que la qüestió de l'atur al nostre mercat laboral és el problema en majúscules i ha deixat en evidència les polítiques econòmiques i de suposada reactivació de l’activitat impulsades pels governs central i de la Generalitat. O no han fet res o res del que han fet serveix, que tan se val.... I ara cal preguntar-se, i la reforma laboral? Que ens a aportat, en termes d'ocupació, aquesta nova regulació del mercat de treball, la més salvatge en època democràtica? En el seu trasllat a l’opinió pública, ens van assegurar que calia fer esforços molt durs però necessaris i posteriorment ja veuríem el seu retorn amb la frenada de l'atur i la creació d’ocupació? Res de res. I ningú pensa dimitir?

La darrera qüestió, la de les dimissions, la més important des de punt de vista democràtic, sona retòrica, oi? Doncs en una societat europea, desenvolupada com se suposa que és la nostra, l'assumpció de responsabilitats hauria de funcionar, i no ho fa.

A la Unió Europea el dossier espanyol, la carpeta de l'atur espanyol, especialment entre els joves menors de 25 anys -dobla la mitjana europea, 24.4% UE per 56.6% en Espanya- és considera d’una gravetat màxima. Hi han pressions a les autoritats espanyoles però sembla que aquest tema no va amb elles, acaben d’anunciar una mesura-pegat de reducció de cotitzacions a la Seguretat Social durant 6 mesos (nomes aportaran 50 euros) com a primera acció d’un “pla de xoc” contra l’atur. Però el “pla de xoc” no era la Reforma Laboral?

Està clar que aquest govern nomes aplica desregulació, desprotecció i una majoria parlamentària que no afronta els veritables problemes de la gent i la nostra economia majoritària, la dels ciutadans i ciutadanes que cada cop els costa enormes esforços arribar a final de mes. USOC ja vem convocar, conjuntament amb la resta d’organitzacions sindicals representatives, una vaga general a nivell d’Estat el 14N que, a Catalunya, va esdevenir també un clam contra la política de retallades del govern de la Generalitat amb una resposta ciutadana i dels treballadors i treballadores molt contundent. I no pararem! Perquè és una situació insostenible i cal plantar cara!


Antònia Gil Carrasco
Secretària general
USOC