BARCELONA, 6 (EUROPA [PRSS]) La segregació d'alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials (NEE) --majoritàriament d'origen immigrant però també amb dificultats de conducta o econòmiques-- a les escoles catalanes s'ha agreujat des del començament de la crisi amb un fort augment al curs 2009-10 i una estabilització aquest 2011-12, si bé es va registrar un repunt a Educació Infantil i Formació Professional (FP) l'any passat. Són dades recollides per l'estudi de la Fundació Jaume Bofill presentat aquest dimecres 'Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local', dirigit per Xavier Bonal, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En declaracions a Europa Press, el director de la Fundació, Ismael Palacín, ha explicat que hi ha diversos factors que ho expliquen, com que la crisi ha afectat més les famílies amb baixos ingressos, la majoria immigrants, que es queden a determinats barris perquè no poden pagar els desplaçaments i transport escolar o bé perquè no poden assumir el lloguer o la hipoteca. L'evolució de l'índex d'equitat a la distribució de l'alumnat estranger entre sectors de titularitat s'ha mantingut estable a Batxillerat, Secundària i primària durant els cursos 2010-11 i 2011-12, si bé es va observar un fort increment durant el curs 2008-2009 respecte les xifres del curs 2004-05. Palacín ha subratllat que durant els últims 10-12 anys Catalunya ha registrat unes taxes d'immigració enormes amb un increment del 2% al 15% de l'alumnat estranger, el que ha generat que es produeixi segregació als centres catalans. Bonal ha apuntat que es tracta de falta de "voluntat política", ja que, per exemple, a barris amb una segregació urbana d'entre el 40% i 50%, es troben escoles que arriben fins el 80% de l'alumnat de procedència immigrant, per la qual cosa no hi ha una distribució equilibrada. Es tracta d'un fenomen invisible que representa un "problema social de primera magnitud" que hauria de ser una prioritat a les polítiques educatives, per la qual cosa Bonal ha demanat un pla nacional contra la segregació i que es dissenyi un mapa de les escoles gueto. ACTUACIONS MUNICIPALS Amb l'estudi han volgut mostrar que hi ha marge de maniobra a la política educativa, exemplificant-ho amb propostes d'èxit implementades per sis municipis catalans com Olot, Terrassa, Girona, Manlleu, Valls i Mataró. Als col·legis dels citats municipis s'ha impulsat el transport escolar gratuït; s'ha dissenyat una nova zonificació escolar que trenca amb la dinàmica "una escola, un barri"; s'han realitzat polítiques proactives d'informació de famílies i d'acompanyament durant la preinscripció i a l'hora d'explicar el funcionament del centre. A més, s'han posat en marxa polítiques de detecció de l'alumnat amb NEE; s'han rubricat acords per augmentar les places a centres públics i concertats d'aquests tipus d'alumnes; han procurat que no es reprodueixi la segregació a les etapes de primària i Secundària i han realitzat intevencions focalitzades en les anomenades estratègies 'magnet', a través de projectes artístics i esportius que integren altres agents dins les escoles.