Investigadors de la UAB aconsegueixen curar la diabetis tipus 1 a gossos

L'estudi, publicat en la revesteixi 'Diabetis', apropa la investigació a la teràpia amb humans donats els bons resultats obtinguts en els gossos tractats, que han recuperat el seu estat de salut, han deixat de sofrir els símptomes de la malaltia durant quatre anys i en cap cas han reaparegut ni han patit complicacions secundàries.

En concret, la teràpia es basa en l'aplicació en el múscul de les potes posteriors dels animals dos gens, un per expressar el gen de la insulina i l'altre una damunt --glucoquinasa-- per regular la captació de glucosa en sang, l'actuació simultània de la qual actua com un sensor de glucosa.

"Podríem dir que el múscul s'ha convertit en una espècie de pàncrees substitutori", ha afirmat la directora de la investigació, Fàtima Bosch, qui ha explicat que la teràpia es basa a manipular el múscul esquelètic del gos a través de dos gens perquè capti la glucosa i disminueixi els nivells elevats en un únic tractament al llarg de la vida.

De fet, aquest tipus de teràpia sustitutoria ja va ser provada pels investigadors en ratolins i, després dels resultats amb els gossos, ara l'equip vol posar-ho a prova amb gossos domèstics amb diferents perfils per ajustar les dosis, la qual cosa obrirà les portes a l'estudi clínic amb humans.

Bosch ha destacat la seguretat i efectivitat del tractament, ja que la transferència dels dos gens al múscul es realitza amb una nova generació de vectors --adenoasociados-- que deriven de virus no patògens àmpliament utilitzats en teràpia gènica.

Es calcula que uns 300 milions de persones estan afectades per diabetis al món, de les quals entre el 5% i el 10% és de tipus 1, que és la que genera hiperglucemia, per la qual cosa la teràpia també seria aplicable en estadis molt avançats de diabetis tipus 2, segons ha destacat Bosch.

La investigació, liderada pel Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica de la UAB, i amb la participació d'altres centres, així com instituts mèdics d'Estats Units, s'ha finançat fins ara amb fons públics, encara que l'equip busca aportacions privades per poder arribar a l'assaig clínic amb humans.