“Aquí no llega, la manga riega....!”

Quan un col•lega li preguntava a un conegut columnista d'ABC sobre qui ha pogut filtrar aquests papers sobre el PP a El País, aquest responia, sense dubtar-ho: ha estat Bárcenas, encara que ho hagi desmentit públicament. I el seu argument sembla sòlid: Després d'anunciar Montoro que la regularització dels onze milions ja no val i que caldrà prendre una decisió definitiva, l'afectat tira pel carrer del mig i canvia de diari i passa d'interpretar el paper del Ronc per a El Mundo, a facilitar els seus comprometedors papers al diari de PRISA.

És una possibilitat. L'altra, que aquests papers estiguin entre els lligalls del cas Gürtel i que ara hagin sortit a la llum apareixent com els d'altres grans causes judicials, i sense saber com, a sobre de la taula de treball del periodista. No ho hauríem de saber, ja que el deure d'un bon reporter és "no revelar mai les seves fonts", i el col•lega de El País que ha escrit la informació té acreditada una solvència indiscutible.

I Dolores de Cospedal, "La Loles" de Castella la Manxa?. Doncs mirin, aquesta senyora si que no té, en els últims mesos, res que valgui la pena aplaudir-li, i molt menys des que ha deixat sense metges d'urgència a 21 pobles de la seva comunitat, una atrocitat impresentable. Per això Rubalcaba, que ha perdut el seu crèdit polític gairebé del tot, es mereix, aquest cop, que ens el prenguem seriosament quan diu, des de Canàries, que a la secretaria general del PP no cal creure-la, ja que és la mateixa persona que intentà tapar el Cas Gürtel desdibuixant-lo i acusant la policia de manipular les proves obtingudes en llargues i molt complicades investigacions. Ara que ens ha amenaçat, als mitjans de comunicació, amb querelles de tot tipus i no ha deixat fer-li cap pregunta al periodista de El País en la roda de premsa que ella mateixa havia convocat, és quan un s'adona de la funció social que té la nostra professió i, també, quin hauria de ser el de polítics com la senyora presidenta.

Unes senzilles proves grafològiques ens diran si estem davant un muntatge monumental per destruir al Partit Popular, o si els que han publicat els documents de la presumpta Caixa B dels populars es mereixen el proper Pulitzer per un treball equivalent al que en aquell juny de 1972 van iniciar, des del Washington Post, els mítics Carl Bernstein i Bob Woodward. Aviat ho sabrem i vostès mateixos podran comprovar els efectes d'aquest tsunami informatiu.

Mentrestant, a la senyora secretària general del PP, que ens ha dit als periodistes que ens posarà una querella per "reproduir" el que es publiqui, a veure si ens "acollonim", li canto -amb una innocent somriure- aquell cantarella burleta que els nens de la meva generació li dedicàvem, a "prudent distància", als treballadors de l'Ajuntament que netejaven els carrers amb una enorme mànega que llançava un raig d'aigua considerable: "Aquí no llega, la manga riega .......!"