L’experiència i l’edat fa que molts individus ens tornem escèptics; si més no un xic prudents a l’hora d’interpretar el món que ens en envolta. Tant és així que gairebé sempre he posat en quarantena sondatges i estudis d’opinió. També he blasmat contra aquells que canvien d’idees, principis i programes en funció d’on bufa el vent. Potser per proximitat a determinades esferes de poder, i dels seus servidors, vaig interioritzar que alguns “professionals” expliquen el que vol sentir el poder i no la veritat, edulcoren la realitat. Sí, de vegades pregunten de manera que la resposta sigui l’adequada i susceptible d’agradar al client pagador. Malgrat saber això la part positiva i confiada que habita en nosaltres encara es capaç, en determinades circumstancies, de deixar-se hipnotitzar per aquesta pseudoreligió que anomenem sondatges. Però ai! Sempre hi ha un moment a la vida en la que l’escassa fe que ens quedava respecte els centres d’estudis d’opinió trontolla. Un servidor de vostès va adoptar la practica del “menfotisme” radical després que el CEO de la Generalitat, en un exercici de doble salt mortal sense xarxa, vaticinés que CiU trauria majoria absoluta i que el PSC es quedaria tant sols amb 15 diputats. Deixarem per un altre moment les hipòtesis sobre el referèndum de secessió a casa nostra.
A la vista dels resultats reals sortits de les urnes vaig submergir-me en un escepticisme profund. Però el cert es que han passat uns mesos i he fet cas d’aquella recomanació famosa de Sigmund Freud que deia: ”El que es consideri un escèptic faria bé de mirar de tant en tant el seu escepticisme amb escepticisme”.
Doncs bé, ara és la meva. Ho faré. Cansat i fastiguejat d’escoltar la veu i els auguris d’aquells que donen per mort el federalisme, vull recuperar la fe –per què m’interessa- i recollir la significativa dada que ens dona l’enquesta que ha publicat darrerament El Periódico. A tota plana, i amb un gran titular, explica que a més de la meitat dels espanyols els plauria una reforma federal de la Constitució. Apa! I si fins ara he sostingut que no crec en la religió de les enquestes, avui em desdic.
Em diuen que els federalistes surten a grapats de sota les pedres, m’agrada i ho crec. Estic en el meu dret, no? Altres viatgen en baladre marejats, i sense brúixola, buscant Ítaca i no passa res.
