El jutge diu que el Duc i Torres no són els únics "criminalment responsables"

En una resolució de 542 pàgines, a la qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat arriba a afirmar que es limita a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Mans Netes.

Ho diu en considerar que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en la qual no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".

BALEARS I VALÈNCIA

De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma assevera que els responsables de les Administracions de Balears i la Comunitat Valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudats, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien infringint l'especial haver de que sobre els mateixos pesa amb vista a la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".

En qualsevol cas, afegeix que s'haurà de silenciar en aquest moment qualsevol pronunciament sobre les restants persones, a reserva del que el futur processal d'aquesta causa pugui oferir-los, centrant així les seves consideracions en l'esfera privada, en la qual "existeixen suficients indicis que el seu protagonisme recau, d'una part, sobre don Iñaki Urdangarin i don Diego Torres i, d'una altra, sobre una sèrie de persones, unes perfectament identificades i unes altres que previsiblement ho estaran" per haver "col·laborat de manera diversa en l'activitat delictiva".

Al fil de l'anterior, Castro assevera que són "molt intensos i variats" els indicis que van ser tots dos els qui van imposar la redacció dels diferents convenis rubricats amb les administracions.

Ho assegura ja que són "calcats en gran parteix els de una comunitat als de l'altra i van fixar unilateralment el preu que en tots els casos va ser assumit sense discussió ni contrast pels responsables de les diferents Administracions públiques".

Així mateix, respecte al fet que els serveis contractats per Balears i la Comunitat Valenciana amb Nóos s'emparessin en la fórmula del conveni de col·laboració, el jutge apunta que per saber si es tracta d'un "autèntic conveni de col·laboració no radica que als seus intervinents se'ls hagi ocorregut la feliç idea de cridar-ho com a tal per alliberar-se de l'esclavitud dels rigors contractuals administratius, sinó la seva naturalesa intrínseca".

CONVENIS SUBJECTES A LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

Amb això el magistrat s'avé a recalcar que, "li cridin com li cridin", quedarà subjecte a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en contra d'un extens dictamen jurídic aportat recentment pel Duc que avalava que els convenis no estaven subjectes a la contractació pública, de manera que, segons el parer de l'autor de l'informe, no calia supervisar o auditar el preu abonat pels Executius autonòmics com a contraprestació.

En el que a les mercantils de l'entramat urdido pels dos exsocios es refereix, que van facturar a l'Institut Nóos després que aquest cobrés de les Administracions, Castro precisa que gens impedeix a societats mercantils facturar a una associació sense ànim de lucre, sinó que "la sospita sorgeix quan els qui suposadament lliuren les factures i els qui, també suposadament, han d'abonar-les vénen a ser els mateixos i quan a més assalten més que seriosos dubtes sobre la realitat dels serveis que es diuen facturats".

LA NECESSITAT DE LES ADMINISTRACIONS "VA SER EXPRESSAMENT FABRICADA"

El jutge recalca així mateix com els encàrrecs contractats per les Administracions amb Urdangarin i Torres, a través de les seves societats, "no responien a necessitats sentides per aquelles i que estiguessin cridades a satisfer a través d'aquells com de qualsevol altre proveïdor".

"La necessitat no existia i va anar expressament fabricada perquè s'ajustés a l'oferiment que li feien don Iñaki Urdangarin i don Diego Torres", postil·la l'instructor de la causa, "de tal manera que si l'oferta no s'hagués produït la necessitat no hagués nascut".

És més, afirma que en tractar-se d'acords purament verbals, "més greu encara en atenció al seu elevat import, quedaven extramurs de qualsevol normativa que, en un altre cas, pogués regular-los".