La foto incompleta en el Cim Anticorrupció

Revisant, detingudament, la foto de família de la "cimera anticorrupció" convocada pel president de la Generalitat, en la qual es pot veure a més de Artur Mas a la presidenta del Parlament, el president de TSJC, el fiscal superior de Catalunya, el Síndic major de Comptes i el Síndic de Greuges, falta, al nostre entendre, el legítim representant de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC). Una entitat independent que es va crear per donar compliment a una directiva europea sobre les garanties en la adjudicació de contractes en el sector públic, adjudicacions tan presents aquests dies, per desgràcia, en els titulars dels diaris, per casos tan coneguts, com el de les ITV que afecta Oriol Pujol de Convergència, el cas Bárcenas i els seus presumptes comptabilitats a B del Partit Popular, el Cas de l'alcalde socialista Bustos, la sentència del Cas Pallerols i un llarguíssim etcètera que té la gent molt cabrejada amb qui gestionen els diners públics.

I davant tan "ostentós" buit institucional, la pregunta és òbvia: A què es deu aquesta absència? És senzillament un oblit imperdonable o l'evidència pública que aquest organisme no compta per al Govern de Catalunya, després del seu dictamen sobre el polèmic assumpte de la privatització de l'ATLL? La meva opinió, també sobirana, és que la segona raó és la que ha primat sobre la primera. És a dir, que el President de tots els catalans ha volgut castigar amb el seu desdeny a la persona que dirigeix ​​l'organisme, Juan Antonio Gall i Sallent, i de passada, menysprear a un organisme que depèn directament de la Conselleria de Presidència, perquè no ha volgut "ballar-li l'aigua" en un concurs públic que ja està en mans del TSJC i que ha sabut dir el que millor ha considerat, en benefici de tots els contribuents.

Juan Antonio Gallo és un funcionari públic que s'ha guanyat la seva plaça en unes duríssimes oposicions, que li permeten pensar, sense haver-ho dit mai, que no li deu el seu ús a cap polític. No és persona que cedeixi a les pressions, com tampoc li agrada la primera, ni la segona línia mediàtica. És, doncs, un home discret i dedicat a la seva. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, i també en Dret, ha completat la seva formació amb un altre Màster en Dret Administratiu per la UNED i és interventor de la Generalitat. Amb semblant formació, és lògic que no es senti vassall de cap senyor. Però, és clar, anar per lliure, en aquest "paradís" anomenat Catalunya i amb aquest target té un cost personal molt difícil de suportar, perquè aquí, en el món de la política o de l'administració pública, si "vas sense padrí per la vida "corres el risc que marginin o, el que és pitjor, et desqualifiquin públicament per, a continuació, destruir professionalment.

A Gallo i Sallent, pel que hem pogut "no observar" en aquesta foto de família sobre la corrupció li han aplicat allò tan famosa del socialista Alfonso Guerra que deia "el que es mogui no surt a la foto". I clar, no ha sortit, i amb això, la instantània a nosaltres ens sembla defectuosa en origen. Però no ens desanimem per això, perquè com repetia constantment el Nobel Cela als seus més persistents adversaris, "el que resisteix guanya". Hi ha coses a la vida que, perquè no es poden amagar i són injustificables acaben, al pas del temps, col·locant a cadascú en el lloc que li correspon.

Per més Inri aquesta absència indesitjada del responsable de OARCC, de la qual és principal responsable el propi President Mas contrasta notablement amb el "ànsia de protagonisme" de l'elitista director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso Laso, personatge públic adossat intel·lectualment al sector conservador de la magistratura i format en Dret per la Universitat San Pablo vaixell insígnia de l'Associació Catòlica de Propagandistes, que, mentre els altres companys de taula segueixen, a dia d'avui, estudiant-el "escamós assumpte" que el Govern els ha posat damunt la taula, ELL i només ELL, ja té "propostes concretes" per a la pròxima reunió com es va afanyar a declarat a Catalunya Ràdio. Xoca, doncs la seva actitud, amb la molt prudent discreció posada de manifest per la resta de participants, els quals, fins i tot a l'hora d'abandonar el Palau de la Generalitat, ho van fer silenciosament i per la porta lateral, per no trobar-se amb els periodistes que els esperaven. I és que, com diu la dita popular: "encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda".


Carmen P.Flores
Periodista