La investigació sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música ha arribat a Lloret de Mar, ciutat on va ser alcalde el diputat de CiU Xavier Crespo, ara investigat per la seva presumpta relació amb la màfia russa a la ciutat gironina.

Segons publica el diari 'El País', “l'empresa constructora Nova Lloret, que amb Crespo a l'alcaldia es va beneficiar d'un procés de requalificació urbanística, va donar 100.000 euros a la fundació de Convergència Democràtica”. Aquest ingrés consta en un informe que la policia va elaborar l'any passat a petició del jutge que instrueix el cas Palau i que assegura que nombroses empreses que treballaven per la Generalitat van finançar a CDC a través de la fundació Trias Fargas, avui rebatejada Catdem.

El citat rotatiu informa que l'empresa “Nova Lloret apareix juntament amb unes altres nou constructores que van donar entre 48.000 i 250.000 euros a la fundació nacionalista”. La majoria d'aquestes empreses eren proveidores o contractades per la Generalitat, però segons 'El País', en el cas de Nova Lloret, aquesta tenia els seus projectes centrats en el municipi de la Costa Brava on l'exalcalde Xavier Crespo i el regidor d'urbanisme, Josep Valls estan sent investigats per blanqueig de capitals relacionats amb la màfia russa. Valls ja està imputat mentre que Crespo, per la seva condició de diputat està pendent de la decisió que prengui el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquests últims dies CDC ha defensat la tasca de Crespo i fins i tot l'han ascendit a vicepresident de la comissió d'Empresa del Parlament.

De la protecció del medi a la construcció accelerada
Xavier Crespo va ser escollit alcalde l'any 2003, època en que demoinava a Lloret la conciència ecologista després d'un any de creixement urbanístic accelerat. Crespo va prometre apostar pel “desenvolupament sostenible”. Però aquesta consciència de protecció del medi va canviar l'any 2005 quan el mateix Crespo va firmar un conveni amb dos representants de Nova Lloret que canviaria les regles del joc.

Segons 'El País': “El consistori va cedir a les pretensions de l'empresa, que havia presentat dos contenciosos contra la suspenció de les llicències. Nova Lloret podria construir a Sant Quirze (una zona protegida) fins a 130 habitatges. El sòl urbanitzable va passar de set a 21 hectàrees i es van reservar 36.000 metres quadrats perquè l'empresa aixequés un centre comercial”.

“A nosaltres ens va agafar per sorpresa”, explica Juan Carlos Lozano, membre de SOS Lloret. Els ecologistes que havien presentat 12.000 firmes per aconseguir la desqualificació dels terrenys com a sòl residencial i ho havien viscut com una victòria, es van trobar una altra vegada amb un nou acord inclòs ja en el Pla General d'Ordenació Urbana.