No resulta fàcil assenyalar uns polítics més culpables que d’altres, però conforme van apareixent noticies sembla que hem de situar en l’àmbit polític els responsables últims de la disbauxa; amb les col·laboracions intencionades de qui es vulgui, però son ells els que, sota l’empara de les seves immunitats, legals o de facto per connivència de les administracions públiques sobre les que exerceixen tot el poder, o les instituciones intermèdies, amb formes jurídiques que s’aprofiten de les debilitats del que no és del tot públic ni del tot privat, però són obedients, acaben per fer de depredadors del que es produeix dins un territori polític-administratiu.

El problema dels depredadors és l’ecosistema en el qual intervenen i el creixement de la població depredadora i la seva voracitat. No es pot negar que la democràcia i en afegir-se al projecte europeu ha significat un augment de la riquesa a Espanya, però també ha generat una ampliació d’institucions i d’actors influents per la via de la producció de lleis i normativa que ha comportat que els beneficiaris al marge de la producció directa de riquesa hagin tret un bon tros del pastis, per la qual cosa el que ha quedat per repartir a la societat ha minvat considerablement.

I en aquestes que ha arribat la crisi del 2007 (als EUA i a Europa al 2008) i ha mostrat que tot l’entramat del poder públic-privat, amb els grans bancs a la base del desenvolupament de no sols la bombolla immobiliària sinó de la bombolla financera permesa i animada des de els bancs centrals (Reserva Federal i Banc Central Europeu), ha donat guanys exagerats a més no poder a aquells que predicant el mercat lliure es beneficien de l’autoritat política discrecional i de les informacions privilegiades, tot això al bell mig d’un entramat legal que protegeix als culpables.

La corrupció és institucionalitzada des del poder polític, ens mostrin declaracions de renda o el que vulguin. La protecció jurídica de l’innocent (presumpte) la fan servir per impedir que es pugui denunciar si no hi ha proves tan evidents que comprometen al denunciant i fins i tot poden acabar amb la seva vida o amb el poc que puguin tenir, o han de fer-ho des de instàncies que “controlen” quan aturar l’acusació, però això no treu que sent cada vegada més els depredadors i minvant ara la riquesa de l’ecosistema, la gent, la pobre bona gent, es demani per què nassos ha de pagar eurodiputats a sou d’or, o polítics que s’enriqueixen, ells, els seus familiars o els seus amics.