PERDRE L’OREMUS

Darrerament en aquest país sembla que tothom hagi perdut l’oremus. El nerviosisme nia en un munt de portaveus polítics quan en sumen una càmera de televisió, o un micròfon, a tan sols cent metres. Això sí,Goya a la interpretació secundària i menció especial mereixen les imaginatives rodes de premsa del Conseller de Presidència de la Generalitat que, amb un intent de ser pedagògic i didàctic, ens adverteix contra l’acció subterrània d’una mà negra. Sí, una bèstia ferotge que vol estroncar la marxa imparable del procés sobiranista català peti qui peti.Però l’inefable ‘Quico’ no està sol en la seva advertència contra les guineus i llops que volen atemorir l’edèn català. Ahir el secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, va certificar les tesis de Homs dient-nos que res és fruit de l’atzar sinó d’una conspiració maligna. També el timoner Mas ha tornat a emprar metàfores de patró de iot luxós augurant onades embravides camí d’Ítaca. Fins i tot Oriol Junqueras ha deixat anar la seva perdigonadeta al respecte. Uf! Perdonin l’atreviment de donar consells a tort i a dret però, considero que tota aquesta penya de predicadors de l’Apocalipsi hauria de meditar més el que diu. Guaiti’n, per la mateixa regla de tres Mariano Rajoy podria adjudicar els seus mals a una confabulació orquestrada per nacionalistes perifèrics concertats amb l’Aguirre de torn. Perquè no? Fins i tot podríem sospitar que la posada en funcionament del ventilador de porqueria beneficia a persones concretes – com diu María Victoria Álvarez- per damunt de partits i projectes polítics...I així fins l’infinit.

I és en mig de tanta paraula rescalfada que Enric Millo, portaveu parlamentari del PP, ens diu que veu immoral presentar l’afer de l’espionatge polític com un ataca al procés sobiranista català. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, he de dir que el ‘popular’ té una part de raó. L’espionatge és,sobre tot, una agressió al’ individu, als seus drets com a persona, un greu atemptat a la intimitat. No el podem tolerar i s’ha de castigar. Però dit això, insisteixo: uns quants portaveus dels partits catalans han perdut l’oremus, viuen desorientats, han perdut la noció de tot allò que cal fer i no ajuden a asserenar els ànims dels ciutadans ni a recuperar la confiança perduda.

Joan Ferran