Del sorpasso català al sorpasso real

Bé, doncs el president ja té el que buscava: El Baròmetre diu que els catalans votaríem la independència majoritàriament. Passa, però, que "la bona nova" arriba acompanyada dels indesitjats efectes col·laterals: No serà Convergència la que tutelarà el procés sobiranista, sinó Esquerra Republicana. És a dir, que com diria el Papa Benet: Habemus Sorpasso.

I ara, què? Doncs mirin, senyors de l'ONCE, que dins de Convergència alguns treuen foc pels queixals, com, per exemple, la família Pujol, molt afectada anímicament i judicial per les decisions del president de la Generalitat. I com no, també a Unió Democràtica, on Duran i Lleida només espera que Mas es fastiguegi i digui que se'n va, per oferir-se com a candidat a la butaca presidencial i donar-li a la truita catalana una doble volta mortal, mentre que amb la paella reparteix perolades a tort i a dret a tots aquells que treguin el cap per les finestres de la seu del carrer Còrsega, 331-333.

M’expliquen, a més, "els que estan en la pomada" --es segueix dient així?--, que Artur Mas i Isidre Fainé no es parlen des de finals de desembre. I m'ho confessen, amb cert aire de misteri, que em acollona, perquè no entenc el que significa, i no vull preguntar al meu interlocutor (que és persona ben informada, de caràcter seriós i reservat), per no trencar el clímax del palatí embolic. El que si comprovo és que, mentre parlo amb el meu particular "ronc" del presumpte desencontre, el barana de CaixaBank va llest i col•loca a la selecció espanyola de Bàsquet dels Gasol, Rudy, Ricky i Navarro la marca del seu banc per compartir amb els seus milers de clients de tot l'Estat els triomfs de l'equip més emblemàtic i popular entre la gent, a excepció de "la roja" de Vicente del Bosque.

I la vida segueix, mentre el sorpasso català fa de les seves. Així l’"inoportú" Navarro no només no reconeix 24 hores després que calladet estava més maco, sinó que vol assemblar-se a Paco Martinez Soria, és a dir, al senyor tretze són tretze, i "mantenella i no enmendalla": El Rei ha d'abdicar en el seu fill Felip per salvar la Monarquia i culminar una segona Transició.

El que no aclareix l’indòmit egarenc és si ho ha de fer abans o després que operin al monarca de l'hèrnia que el té ben baldat. I aquest petit detall no és menor, ja que no és el mateix una columna real dreta que una altra doblegada i a punt de caure pel pes de la porpra. Així que caldrà preguntar a l'alcalde Balmón, que últimament compareix de forma assídua per defensar al seu amic Pere dels embolics en què es fica, si això de la abdicació és per abans que el Rei entri al quiròfan o si haurem d'esperar a la rehabilitació completa de Joan Carles, que, pel que hem vist en els últims temps pot durar fins i tot anys, ja que quan no cau per les escales, es trenca un maluc, fet que enllaça immediatament amb una hèrnia, i aquesta amb... una reial bufetada contra alguna de les la vidrieres de la Zarzuela, com també ja va succeir en el passat?. Vaja, que si a Navarro li corre pressa que el nét d'Alfons XIII se’n vagi a caçar elefants, farà bé en intensificar mediàticament les seves declaracions perquè Felip es faci càrrec del negoci familiar abans del proper 3 de març. O sigui que li queden nou dies perquè li facin cas i que el sorpasso català es trasmuti en sorpasso regi.

Per tot plegat, quedi, doncs, amb aquest comentari final el nostre crit d'ànim al dirigent socialista i republicà de pro: Coratge Pere, tu pots!