Avui que comença al Congrés del Diputats el debat de política general, el balanç del primer any del govern del PP no pot ser més negatiu. Més enllà de dels reiterats incompliments de l’Estat envers Catalunya i de la seva incapacitat manifesta per combatre l’atur i per prendre mesures que generin ocupació, convé recordar la seva nefasta política impositiva que estan aplicant. Tot i que en el seu programa electoral deien que no apujarien impostos, el govern del PP ha incrementat descaradament la pressió fiscal sobre tots els ciutadans, tant la directa com la indirecta, Va començar amb l’IRPF i ha acabat apujant l’IVA, amb l’únic resultat de deprimir encara més una economia ja molt afeblida per la crisi.
Tampoc no podem oblidar la constant i implacable política antisocial que ha practicat l’executiu espanyol. No es pot definir de cap altra manera la seva voluntat d’ofegar les economies de les comunitats autònomes que, en definitiva, són les responsables bàsiques de polítiques socials bàsiques com l’educació i la sanitat. Especialment sagnant ha estat la voluntat d’escanyar financerament el govern de la Generalitat, exigint a Catalunya una reducció de l’objectiu de dèficit que el mateix govern central no s’aplica i que es nega a traslladar a la resta d’administracions.
Al llarg d’aquest any el PP ha posat de manifest una voluntat recentralitzadora que a Catalunya s’ha patit amb ingerències en els àmbits educatiu, lingüístic i comercial, per posar només uns exemples. Lluny de voler establir ponts sembla disposat a dinamitar-los. Va començar amb el cop de porta a la proposta de pacte fiscal i ha continuat amb constants agressions a les polítiques que des del govern de la Generalitat s’han intentat aplicar per aconseguir més ingressos o amb el setge a què es veu sotmès el compromís pel dret a decidir que el govern de la Generalitat va adquirir davant els ciutadans de Catalunya.
La cirereta de tot plegat han estat els presumptes casos de corrupció i de joc brut que avui esquitxen la vida política i que estan contribuint a incrementar la desconfiança de la societat amb els seus representants.
Tot plegat ens obliga des de Convergència i Unió a fer un balanç francament negatiu d’aquest darrer any. Però també volem traslladar al govern de l’Estat l’evidencia que això que diuen problema català es un problema transversal. En la mesura que Espanya no el resolgui, tampoc no aconseguirà resoldre la situació econòmica, l’atur, la política, el joc brut... Si és veritat que dels errors se n’aprèn, esperem que el govern del PP comenci immediatament un canvi d’actitud que serveixi per avançar en la recerca de solucions.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya
