diumenge, 24 de febrer de 2013

-- Territorials -- Terres de l'Ebre Baix Ebre Montsià Ribera d'Ebre Terra Alta Tortosa Amposta La Ràpita

El setmanari

Caraterístiques de La Veu de l'Ebre

És un setmanari local i comarcal que tracta la informació general de les Terres de l’Ebre. Nascut amb el número 1 el dia 30 de novembre del 2001, fruit de la fusió de les capçaleres L’Ebre i La Veu del Baix Ebre, edita 51 exemplars anuals (totes les setmanes a excepció de la de Nadal i Cap d’Any), amb una tirada de 6.000 exemplars i una audiència de 30.000 lectors. Es distribueix a tots els quiscos i llibreries de les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre), i també en llibreries especialitzades en premsa comarcal de Tarragona i Barcelona.
La mitjana de pàgines que es publiquen cada setmana supera les 80, amb un mínim de 56 i un màxim de 160; de les quals més de 40 són a color. De format tabloide, les mides del paper són: 31,5x43 cm; i les de la taca de color: 28,5x37,5 cm. El dia de tancament és el dijous al migdia, i la data de publicació, tots els divendres.

Estructura per seccions

Està formada per seccions temàtiques (Primera Plana, Societat, Política, Economia, Opinió Esports i Cultura) i per seccions territorials (Tortosa, Amposta, La Ràpita, Baix Ebre/Montsià i Ribera d’Ebre/Terra Alta).

Criteris editorials

La defensa i promoció del territori de les Terres de l’Ebre, per aconseguir que tinga identitat pròpia a tots els efectes (la vegueria en la seua màxima expressió), és l’eix central de la línia editorial del setmanari (per això té una importància especial la informació política, igual que l’editorial o l’opinió). Però per aconseguir-ho cal estendre socialment entre tots els ciutadans els valors de la independència i la pluralitat (entesa com a democràcia participativa), des de plantejaments progressistes, catalanistes i de justícia social i igualtat d’oportunitats. Així per tant, s’aposta per fomentar la mobilització activa de la societat intercultural i també es dinamitza la conscienciació medioambiental, a la vegada que es fomenta un accelerat desenvolupament econòmic equilibrat per tal de recuperar el terreny perdut. Un plantejament transversal que, a més a més, requereix de l’atenció detallada a tots i cadascun dels municipis de les quatre comarques de l’Ebre, perquè només des de la cohesió territorial i social les Terres de l’Ebre (territori d’importantíssim bagatge cultural) poden assolir l’objectiu de ser l’espill de la nova Catalunya que es reclama des del sud, i en contacte directe amb el País Valencià i el Baix Aragó.

 

L'equip humà

És un dels valors més significats, diferencials i característics. D’una banda, perquè els mateixos socis de l’empresa són al mateix temps treballadors, i han estat ocupant diferents mitjans de comunicació ebrencs durant molts anys, ja siga com a periodistes o en qualsevol altra de les tasques indispensables per portar a terme un projecte autogestionari d’aquestes característiques. I també perquè els integrants de la redacció, els periodistes responsables de tota la producció de continguts, procedeixen de municipis diferents, convertint així els consells de redacció en una mena de laboratori de les mateixes Terres de l’Ebre a petita escala.

Els antecedents

Més de 70 anys de premsa ebrenca. Camí dels 400 exemplars, cal afegir una llarguíssima tradició de premsa escrita que s’acumula al seu darrere. Perquè, sense tindre en compte que entre els antecedents de l’actual setmanari s’hi inclouen també més 70 anys de premsa local i comarcal ebrenca, no s’entendria la dimesió del mitjà en la seua màxima expressió. Un mitjà que, al capdavall, és el dipositari de gran part de la història més moderna de les Terres de l’Ebre (des de la dècada dels anys cinquanta ençà), per acabar convertint-se en la gran hemeroteca per a tot el territori del sud de Catalunya.

• La Voz del Bajo Ebro/La Veu del Baix Ebre L’any 1957 es crea La Voz del Bajo Ebro. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del segle XX.
  Posteriorment, ja a l’any 1990, quan Joaquim Rambla es va convertir en el director del mitjà, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se La Veu del Baix Ebre, quan el mitjà va assumir una visió més catalanista i no exclusivament conservadora com en els seus orígens. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana d’octubre del 2001, per donar pas a La Veu de l’Ebre, després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.
• Ebre Informes L’any 1978, al mes de gener, naix Ebre Informes. Incorpora des del primer dia el concepte Terres de l’Ebre, una visió territorial compartida pels sectors progressistes i democràtics, principalment de Tortosa, però també d’Amposta (posteriorment es van escindir per crear el setmanari Migjorn). El mitjà va ser membre fundador de l’ACPC, coetani de les principals capçaleres de Catalunya que van acabar convertint-se en diaris de referència en la premsa comarcal de Catalunya (El Punt, Regió 7, Segre...). El fundador va ser Josep Bayerri i entre els seus directors han sigut Artur Gaya i Josep Lluís Villa, amb els quals es va produir una primera fusió amb el setmanari Migjorn l’any 1989. Aquesta capçalera va estar sortint al carrer setmanalment durant aproximadament 17 anys, fins que a l’any 1995 va passar a dir-se L’Ebre.
• Migjorn L’any 1983 va nàixer el setmanari Migjorn, amb redacció central a Amposta, i dirigit també a la comarca del nord de Castelló, el Maestrat. El seu creador i primer director va ser Josep Lluís Ripollés i l’últim director va ser Josep M. Arasa, que va protagonitzar la fusió amb Josep Lluís Villa per acabar creant un mateix mitjà, durant uns anys amb capçalera compartida: Ebre Informes/Migjorn. Així per tant, el Migjorn va existir com a capçalera individual durant 6 anys, i 12 si es compta la coexistència compartida.
• L’Ebre L’any 1995 naix el setmanari L’Ebre, sota la direcció de Josep Lluís Villa, que va iniciar la transformació definitiva de la premsa comarcal ebrenca cap a plantejaments definitivament professionals (paper premsa i rotativa, distribució a les quatre comarques, professionalització dels periodistes, informatització i equips autònoms d’edició...). Aquest mitjà va associar-se durant un temps amb El Punt i va repartir com a encartament, tant aquest diari com la revista Presència, convertint-se en un revusliu sense precedents al territori pel que fa a la seua expansió i progressió. L’últim número va sortir a l’octbure del 2001, la setmana abans de l’aparició de LA VEU DE L’EBRE, després d’haver-se editat durant 6 anys.

L'apunt

Cal afegir, per últim, que el mateix grup de periodistes que ha protagonitzat aquest tram final de la premsa comarcal ebrenca, com la fusió, ha gestionat des del principi dels anys noranta fins l’actualitat aquests altres mitjans: RNE a Tortosa i Ulldecona (fins a la desaparició), Ràdio Ebre Cadena Ser (des del naixement el 1992), Antena 3 Ràdio (1991), Nou diari, Onda Rambla, corresponsalies del Diari de Tarragona, El País, Avui i El Temps, i també han participat en la graella de programes de Tortosa Televisió, Visió 3, Canal 21 i Ona Catalana.