El Parlament demana al TC tornar a cobrar d'"immediat" euro per recepta i taxes judicials

A la Mesa del Parlament van comparèixer la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la vicepresidenta primera, Anna Simó i Castelló, el vicepresident segon, Lluís M.Corominas i Díaz, el secretari primer, Miquel Iceta i Llorens, secretari segon, Pere Calbó i Roca, secretari tercer, Josep Rull i Andreu, i el secretari quart, David Companyon Costa.

L'escrit, signat pel lletrat de la càmera catalana, argumenta que la suspensió d'ambdues taxes, en l'actual context de crisi, compromet els compromisos financers de Catalunya i d'Espanya i "no sembla el millor missatge que llançar als mercats i a les institucions europees".

Així mateix, recorda que l'estabilitat pressupostària és un imperatiu constitucional després de la reforma de l'article 135, i com que les taxes anul·lades estaven dissenyades per complir amb els objectius de dèficit, entén que la suspensió produeix "perjudicis irreparables d'impossible o difícil reparació" per a les arques de la Generalitat.

D'aquesta manera, més enllà de defensar la suposada legalitat de les taxes, l'escrit del Govern subratlla que la suspensió cautelar de cinc mesos prevista en el procés és lesiva per als interessos de tot l'Estat i, a més, en el cas de l'euro per recepta "elimina els efectes de racionalització" en la petició de medicaments.

Entre les diferents al·legacions, el Parlament argumenta que el recurs d'inconstitucionalitat va ser presentat per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, en qualitat de "presidenta en funcions", perquè aquest dia el president Mariano Rajoy assistia a un Consell Europeu a Brussel·les i va ser Santamaría la que va presidir el Consell de Ministres.

Al seu entendre, és "constitucionalment inconcebible" l'existència de dos presidents que exerceixin funcions simultàniament, i assenyala que no existia una urgència immediata que justifiqués la presentació del recurs el 14 de desembre --quan es va fer--, ja que existia temps fins al 23, per la qual cosa incideix en la suposada falta de legitimació constitucional.

Addicionalment, considera que el recurs del Govern central no compta amb els motius i fonaments jurídics necessaris per demanar la suspensió de dues taxes en vigor, i per això demana al TC que es desestimi "pel seu caràcter genèric".

L'argumentació signada pel Parlament --la Mesa de la càmera catalana va aprovar el dia 17 de gener personar-se en el procés com a part afectada-- cita al llarg de les seves 13 pàgines en diferents ocasionis jurisprudència constitucional per defensar les seves tesis, amb apartats específics per a les taxes judicials i l'euro per recepta.

NO COINCIDÈNCIA

El Parlament entén també que no existeix "coincidència" en els fets imposables, malgrat les lleis posteriors aprovades pel Govern en matèria judicial i de medicaments, i defensa que com es tracta de competències pròpies de Catalunya, la Generalitat té competència per establir els seus propis tributs.

D'aquesta manera, nega que existeixi una "doble imposició" sobre matèries ja legislades per l'Estat i, en el cas de les taxes judicials, assegura que la taxa catalana grava les activitats i els serveis públics administratius que pertanyen a l'Administració, mentre que la taxa estatal se centra en la mateixa potestat jurisdiccional.

En relació a l'euro per recepta, descarta que la mesura estigui orientada a gravar els productes farmacèutics, i afirma que no s'exclou a ningú de la prestació de medicaments i "tampoc s'altera el preu" d'aquests.

Addicionalment, precisa que no solament es tracta d'una qüestió econòmica recaptatòria, i cita el "risc moral que determina un augment de la demanda, sense cap conseqüència beneficiosa per a la seva salut, quan una persona accedeix de forma il·limitada a una prestació farmacèutica".