L'origen del 10 per cent restant pot ser nasofaríngeo, gàstric o sistémico, causat per malalties com la diabetis, dolències hepàtiques o pulmonars.
El seu diagnòstic és complicat, ja que qui la pateix no és conscient d'això tret que una altra persona l'hi faci saber. Per evitar la seva aparició es recomana una bona higine de la llengua, les genives i els espais interproximales.
Durant la trobada, que compta amb el patrocini d'Halita --el primer tractament científic per al control de l'halitosis oral--, s'actualitzaran els coneixements sobre el tractament de l'halitosis que, a més d'importants connotacions socials i psicològiques, pot relacionar-se amb altres patologies, especialment, amb malalties periodontales.
El simposi explicarà també amb les ponències dels doctors Marc Quirymen i Edwin Winkel, els qui destacaran la importància i prevalença de l'halitosis, la seva classificació i les causes associades. També es discutirà sobre els tipus d'halitosis extraoral i la patologia sistémica relacionada.
A més, s'insistirà especialment en la importància de l'associació entre halitosis i malalties periodontales, així com els procediments diagnòstics actuals i els protocols terapèutics de l'halitosis oral.
