La UE acorda garantir als joves en atur amb treball o pràctiques quatre mesos

La ministra irlandesa, Joan Burton, ha constatat el "acord polític" sobre aquesta denominada 'garantia juvenil' malgrat els dubtes expressats per algunes delegacions, com Regne Unit o República Txeca, que reclamaven més flexibilitat en els terminis per ser "realistes".

El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha demanat als Estats membres "que tradueixin aquest acord en mesures concretes el més ràpidament possible". "Massa joves europeus es pregunten si trobessin treball alguna vegada o tindran la mateixa qualitat de vida que els seus pares. Necessiten que els donem respostes", ha dit.

La garantia, que ha d'estar en marxa com a més tard en 2014, tindrà finançament de la UE principalment amb els 6.000 milions -dels quals només 3.000 milions són diners nous- del nou fons contra l'atur juvenil aprovat pels líders europeus el passat 8 de febrer. Els Estats membres també podran utilitzar la seva assignació del fons social europeu.

No obstant això, el comissari d'Ocupació, László Andor, ha demanat als Governs que els nous fons se sumeixen, i no substitueixin, als recursos financers que els Estats membres tenien previst invertir contra l'atur juvenil.

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, ha anunciat durant el debat públic que el Govern destinarà els 918 milions que li corresponen del fons europeu contra l'atur juvenil per finançar part de la seva Estratègia d'Emprendimiento i Ocupació Jove, mitjançant la qual s'aplicarà la 'garantia juvenil' a Espanya.

Espanya, precisament, té la segona taxa d'atur juvenil més alta de la UE, el 55,6%.

"Hem d'actuar de forma decidida i amb celeritat perquè no perdem a aquesta generació de joves per a l'ocupació i també per a la participació social", ha dit Báñez. I ha defensat que l'engegada d'aquesta 'garantia' es faci "respectant també els processos de consolidació fiscal tan importants que alguns països estem portant avanci".

La 'garantia juvenil' no té valor vinculant sinó que és només una recomanació. No obstant això, l'Executiu comunitari podria exigir aquestes mesures als Estats membres amb més atur, com Espanya, en el marc de les seves directrius sobre política econòmica, segons fonts diplomàtiques.

El sistema de 'garantia juvenil' ja existeix en països com Finlàndia, Suècia i Àustria, i la Comissió ho considera un èxit.

Brussel·les proposa als Governs que sis directrius: establir acords de col·laboració entre serveis d'ocupació públics i privats, agents socials i organitzacions juvenils; garantir la intervenció primerenca per reduir la proporció de joves que ni estudien ni treballen; millorar les mesures d'inserció professional; utilitzar el finançament de la UE; revisar contínuament el funcionament del sistema; i engegar-ho al més aviat possible.

Al voltant de 5,5 milions de joves (el 23,4%) estan en l'atur en tota la UE i 7,5 milions ni estudien ni treballen. El cost econòmic de no integrar als joves al mercat laboral ascendeix a 150.000 milions a l'any, o l'1,2% del PIB comunitari, segons Brussel·les. A Espanya, el cost se situa en 15.700 milions, l'1,47% del PIB.