Un acte electoral de les eleccions de juny de 1977, les primers en concórrer junts PSC i PSOE. Foto: Fundació Campalans

L'escletxa oberta entre el PSC i el PSOE aquesta setmana arran de la defensa dels diputats catalans del dret a decidir, amb sancions i expulsions incloses, podria ser definida com una involució històrica. Aquesta és la conclusió evident d'una lectura obligada del  batejat com a Pacte d'Abril, l'acord d'unitat del socialisme que l'abril de 1977 van signar el PSC, la Federación Socialista Catalana (PSOE) i socialistes independents.

L'objectiu de l'acord era configurar una "Candidatura d'Unitat Socialista" de cara les eleccions del juny d'aquell any i l'obertura del procés constituent del PSC. Un document mare que va servir per articular el futur protocol d'unitat de l'octubre de 1978 que, 35 anys després, encara funciona entre el PSC i el PSOE.

El text assegurava que "la unitat dels socialistes catalans" s'acordava  sobre sis principis, dels quals el cinquè era ben clar: "El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol". Una reivindicació de la qual els socialistes espanyols ara fugen com un gat escaldat de l'aigua.

De fet, pel que fa l'agenda nacional el text era ben explícit ja que recollia "l'exigència constitucional d'una estructura d'estat que garanteixi a Catalunya l'aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l'Estatut del 1932 i d'acord amb les necessitats reals d'aquest moment, i aboni el procés d'autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l'Estat espanyol".

De les eleccions fins avui

L'acord signat va donar uns magnífics resultats a les eleccions del juny de 1977 que van permetre tancar l'acord que des de principis de 1978 fins a dia d'avui han mantingut el PSC i el PSOE. En aquest sentit, els socialistes catalans en el document de base pel protocol conjunt definitiu no van deixar mai de banda l'ambició nacional expressada a través del dret a decidir.

"El PSC sorgit de la unificació tindrà plena sobirania en l'establiment del seu programa de govern, adequat al grau d'autonomia assolit per Catalunya en cada moment històric, en la perspectiva del ple exercici del dret a l'autodeterminació", sentenciava el document de bases per l'acord del PSC-PSOE.

Trenta cinc anys després "la plena sobirania" que l'acord reconeixia al PSC per a "l'organització política del país" s'ha esfumat. El temps passa i, sovint, va marxa enrere i més quan el Pacte d'Abril es va aprovar per unanimitat -només amb una abstenció- al Consell Federal del PSOE. Eren altres temps, sobretot pel PSOE. A diferència del PSC que ja en algunes coses pròpies grinyolava, ja que el document va ser aprovat pel consell nacional dels catalans per 88 vots a favor, sis en contra i vuit abstencions.